Impactos socioculturales en el turismo comunitario. Una ... - Pasos

aquesta circumstància pot incidir negativament
en la transferència cultural, no obstant això,
fins al moment, en família solament es parla
la llengua materna, encara que alguns termes,
inexistents en el seu vocabulari, relacionats amb
el turisme o amb altres aspectes relativament
nous per a ells, s’utilitzen en espanyol i fins i tot
en anglès.
Resulta curiós que, a causa dels gustos dels
turistes, comencen a renàixer hàbits ja en
desús o tracten de mantenir-se altres que fins
fa poc temps podien considerar-se en perill
d’extinció, tal com hem vist en el cas de les
brodadores ch’oles o dels joves lacandones que
vesteixen les seues túniques blanques i tracten
d’aprendre, no sense temor, els resos de l’últim
xaman.
Una altra de les activitats que està ressorgint,
encara que de forma molt lenta i poc representativa,
és la gastronomia local. En realitat
molts dels plats tradicionals dels habitants de
la Selva Lacandona han estat substituïts per
d’altres nacionals o, fins i tot, per aliments
envasats; no obstant això, a sol·licitud dels
turistes, les dones que cuinen per als visitants,
ja siga en els restaurants dels campaments o
en les pròpies cases, estan començant a elaborar
algunes de les receptes que fins fa poc
temps no preparaven per a la venda a causa
de dues raons fonamentals: l’excessiu temps de
chanubtasvanejetikema’uk ja bats’i viniketik, me
jech o-xe, lok’emiktal ta yantik jtsop kuxlejal. Ta
namal yu’ilalej li’e sjalil vokolal stak’ x-ilbainvan
ta mu’xtunel ta yech’esel kuxlejalil, mu’ jech,
ja’ to’ox ta orae, te ta alab nich’nabil ta xich’
k’opojel li sk’op bats’i jnaklometik, oy to’ox me
spajebik k’opetik, mu’yuk oy ta sp’el k’opetik
yu’nik, snupobil xchi’uk ta xambalil xchi’uk yantik
to’ox yalanil sventail semlol te ach’to yu’nik, ta
stunik ta kaxlan k’op xchi’uk te inglés
Pasel st’ubel k’oplal k’usi, skoj te li sk’upinel
yu’nik te xanviletike, xlik cha’kusel skuxlejal
mu’yuk xa oy ta tunel xchi’uk skanik malk’inel
yantik k’usi oy to’ox jutuk yu’ilal osil stak’ xa’ox
ventainel ta vokolal ch’ayelsba, jech k’ucha’al
k’elotik xae ta sko’ilalik te jalometik ch’oles te
kermutik lakantonaetik k’usi slapik ti sakil spalen
sk’uik xchi’uk sk’an chanik, mo’oj ta xi’el, te alvokol
yu’un te slajeb jpoxtavanej.
Yantik to’ox li’e abteletik ta xcha’lok’it batel,
ta jutuk k’un stalelik xchi’uk jutuk yelanil, ja’
ti sk’upinel ve’lil. Ta smelelal ep to’ox li lech
ve’ebal kuxlejalil te yu’nik jnaklometik ta te’tikal
lakantonae ja’ jech ak’bilik x ata muk’ ta yantik
ta slumal mejiko, jech-ox ta mak’bil lek yabil
ve’liletik, mu’ jech, ta sk’anel yu’nik te xaviletiek,
te antsetik jpas ve’lil sventa li vula’aletik, ta jech
ta nail ve’ebal jce te ta kampamentoetik xchi’uk
ta snack, likemxa spasik junchib te smantalil k’usi
ja’ to’ox jutuk osil mo’oj stsmeltsanik ox sventa
de serlo, pertenecen a etnias diferentes. A largo
plazo esta circunstancia puede incidir negativamente
en la transferencia cultural, sin embargo,
hasta el momento, en familia solamente se habla
la lengua materna, aunque algunos términos,
inexistentes en su vocabulario, relacionados con
el turismo o con otros aspectos relativamente
nuevos para ellos, se utilizan en español o incluso
en inglés.
Resulta curioso que, debido a los gustos de los
turistas, empiecen a renacer hábitos ya en desuso
o traten de mantenerse otros que hasta hace
poco tiempo podían considerarse en peligro de
extinción, tal y como hemos visto en el caso de
las bordadoras ch’oles o de los jóvenes lacandones
que visten sus túnicas blancas y tratan
de aprender, no sin temor, los rezos del último
chamán.
Otra de las actividades que está resurgiendo,
aunque de forma muy lenta y poco representativa,
es la gastronomía local. En realidad muchos
de los platos tradicionales de los habitantes de la
Selva Lacandona han sido sustituidos por otros
nacionales o, incluso, por alimentos envasados;
sin embargo, a solicitud de los turistas, las
mujeres que cocinan para los visitantes, ya sea
en los restaurantes de los campamentos o en
las propias casas, están empezando a elaborar
algunas de las recetas que hasta hace poco tiempo
no preparaban para la venta debido a dos
147 |