Impactos socioculturales en el turismo comunitario. Una ... - Pasos

naturaleza o la cultura. Por ello, porque carecen
de un origen prístino, para permanecer, para
seguir siendo lugares, precisan del sostén de
las identidades y del reconocimiento externo.
Pues bien, el reconocimiento hoy solo puede ser
global, y solo haciéndose visibles globalmente
estos lugares cristalizan como tales, afirman su
existencia y su estabilidad. El espacio global
no se ha desnudado de lugares para ser pura
abstracción; se está construyendo desde esos
lugares, asumiendo lo que tienen ellos mismos
de universal.
La reflexión parece hecha a la medida de este libro
y de lo que lo ha producido: un largo esfuerzo
de pensamiento y trabajo compartido entre
personas que pertenecen a lugares distantes y
distintos, en torno a una tarea: colaborar con las
poblaciones autóctonas de la Selva Lacandona
para hacer posible un modelo de desarrollo turístico
sostenible, participando así de las ventajas
de una economía global, pero salvaguardando
su lugar, que hoy parece la única forma de
salvaguardar su identidad y su futuro, de no
ser absorbidos por la marea negativa de cierto
proyecto globalizador.
La diversidad no es óbice para la cooperación,
como no es óbice la multitud de las lenguas para
la comunicación. Más allá de las diferencias, con
demasiada frecuencia esgrimidas como armas
ofensivas o defensivas, compartimos un espacio
que solo juntos podemos defender de la depredación
de los intereses ciegos de quienes lo excultura.
Per això, perquè manquen d’un origen
pristí, per a romandre, per a seguir sent llocs,
precisen de la sustentació de les identitats i del
reconeixement extern. Doncs bé, el reconeixement
avui només pot ser global, i només fent-se
visibles globalment aquests llocs cristal·litzen
com a tals, afirmen la seua existència i la seua
estabilitat. L’espai global no s’ha despullat de
llocs per a ser pura abstracció, s’està construint
des d’aquests llocs, assumint el que tenen ells
mateixos d’universal.
La reflexió sembla feta a la mesura d’aquest
llibre i del que l’ha produït: un llarg esforç de
pensament i de treball compartit entre persones
que pertanyen a llocs distants i distints, al
voltant d’una tasca: col·laborar amb les poblacions
autòctones de la Selva Lacandona per
a fer possible un model de desenvolupament
turístic sostenible, participant així dels avantatges
d’una economia global però salvaguardant
el seu lloc, que avui sembla l’única forma de
salvaguardar la seua identitat i el seu futur, de
no ser absorbits per la marea negativa d’un o
altre projecte globalitzador.
La diversitat no és obstacle per a la cooperació,
com tampoc no ho és la multitud de les
llengües per a la comunicació. Més enllà de les
diferències, amb massa freqüència esgrimides
com a armes ofensives o defensives, compartim
un espai que només junts podem defensar
de la depredació dels interessos cecs de qui
l’exploten en el seu benefici. I compartim, a
k’ucha’al ch’abal yu’nik slikebik vo’nejal, sventa
te’oyik no’ox, sventa te no’ox oyik ta set balumil,
chalbeik smelol te ko’olalil xchi’uk ti ojtakinel
buch’utik jot-o talemik, ja’ jech, ta ojtakinel ja’ no’ox
stak’ ta pasel sp’ejel balumil xchi’uk ja’ ta xak’sbaik
ta ilel ta sp’ejel balumil li set balumiletike ta xich’it
ta muk k’uchalike, stsatsubtasik te kuxlejalik xchi’uk
te sko’olalik. Te osil sp’ejel balumil mu’yuk to’ox
st’ananosba ta set balumiletik sventa ta k’elel
xa no’ox k’ucha’al ilbanel no’ox, yikal ta pasel te
no’ox ti tas et balumiletik, yich’el ta muk’ li k’usi oy
yu’nike sventa ta stukik sp’ejel lum.
Ta snopobil teno’ox jech ech’ ta pasel ta p’isol ta
li’e vun xchi’uk te k’usi lok’esbil xa: jun natal yapal
ta snopel xchi’uk koltabil abtel ta ojlil vo’ abteletik
k’usi te oyik ta set namal balumil, ja’ no’ox ta jun
abtel: koltavaneletik xchi’uk te bats’i jnaklometik
ta te’tikal osilaltik sventa ta piel jun sk’elobil
xch’ielal xambalil yiko-sba, xkoltavanik jech ta jun
svokol sk’oplal ta jun stak’inal sp’ejel balumil, jech
ta xcha’vijik te set balumil, k’usi tanae ja’ xa no’ox
jech xu’ ta xcha’bijik te sko’olalik ta snomal osil,
ta mo’oj to’ox stsakesil ech’el xchopolal smelol jun
k’op pasel abtel ta nitulanvanej.
Ta yantik kuxlejalil mo’oj ja’ uk vokolal sevta ta
koltavanejel, k’ucha’al mo’oj vokolal ti epal k’opetik
sventa chilo’ilaj. Taj toe ta sjelelalik, xchi’uk to
ep no’ox velta k’elbil k’ucha’al tuk’etik sventa
jmajo’bail, ta jkolta jbatik ta jun osil bu ja’ no’ox ta
moj xu’ me ta pojtik ta slok’esik batel te buch’utik ta
15 |