- Page 1 and 2:
IMPACTOS SOCIOCULTURALES EN EL TURI
- Page 3 and 4:
IMPACTOS SOCIOCULTURALES EN EL TURI
- Page 5 and 6:
VALENCIÀ TZOTZIL ESPAÑOL IMPACTES
- Page 7 and 8:
Als «homes autèntics», jalach’
- Page 9 and 10:
ÍNDEX PARAULES DEL RECTOR DE LA UN
- Page 11 and 12:
PARAULES DEL RECTOR DE LA UNICH DES
- Page 13 and 14:
en els sis idiomes que s’hi veuen
- Page 15 and 16:
PARAULES DE LA VICERECTORA DE RELAC
- Page 17 and 18:
naturaleza o la cultura. Por ello,
- Page 19 and 20:
més, un interès: la construcció
- Page 21 and 22:
PRÒLEG AQUEST TEXT ÉS producte de
- Page 23 and 24:
estudi des de les disciplines de l
- Page 25 and 26:
23 |
- Page 27 and 28:
INTRODUCCIÓ EL TURISME HA estés e
- Page 29 and 30:
amb el turisme comunitari; el terce
- Page 31 and 32:
1 EL TURISME COMUNITARI I LA SEUA R
- Page 33 and 34:
nacional era més important que la
- Page 35 and 36:
l’agricultura dins d’una mateix
- Page 37 and 38:
participación de las secretarías
- Page 39 and 40:
mica en una alternativa de desenvol
- Page 41 and 42:
l’ús racional dels recursos natu
- Page 43 and 44:
Calle de Frontera Corozal con anunc
- Page 45 and 46:
pot convertir-se en una forta amena
- Page 47 and 48:
creació d’una xarxa denominada R
- Page 49 and 50:
económicos que genera esta prácti
- Page 51 and 52:
una estratègia per a arribar al de
- Page 53 and 54:
2 CULTURA, IDENTITAT I TURISME PER
- Page 55 and 56:
vivimos en su memoria, creamos lazo
- Page 57 and 58:
La identidad consiste esencialmente
- Page 59 and 60:
Artesanas lacandonas, Lacanjá Chan
- Page 61 and 62:
com poden coexistir cultures múlti
- Page 63 and 64:
formes de manejar les seues situaci
- Page 65 and 66:
lacandones, que fins fa poc temps r
- Page 67 and 68: els pobladors de la Selva Lacandona
- Page 69 and 70: fomentar el desenvolupament local c
- Page 71 and 72: que, juntament amb els paratges nat
- Page 73 and 74: Mural de Bonampak 71 |
- Page 75 and 76: Árbol de caoba Guacamaya roja 73 |
- Page 77 and 78: 3 LA SELVA LACANDONA EL NOSTRE RECO
- Page 79 and 80: del país, entre els rius més impo
- Page 81 and 82: 3. . Pèrdua de la pràctica agríc
- Page 83 and 84: 4 CONVIVÈNCIA DELS POBLADORS. ORIG
- Page 85 and 86: arreplegaven en Tenosique i que fin
- Page 87 and 88: de l’Estat de Chiapas), inicia l
- Page 89 and 90: Cabañas turísticas de Escudo Jagu
- Page 91 and 92: 5 INICI I DESENVOLUPAMENT DEL TURIS
- Page 93 and 94: això finançat pel Projecte Desenv
- Page 95 and 96: naturales, como la laguna de color
- Page 97 and 98: serveis oferits als visitants, tot
- Page 99 and 100: organitzar per a cercar finançamen
- Page 101 and 102: en funcionamiento. No cuentan con e
- Page 103 and 104: Rodolfo Chambor Yuk, Director Ejecu
- Page 105 and 106: a l’agricultura i conreen dacsa,
- Page 107 and 108: ecepció, dues cabanyes en construc
- Page 109 and 110: mera que va entrar en contacte amb
- Page 111 and 112: Grupo de Guías Kok Chan, Grupo de
- Page 113 and 114: ció de petjades de la fauna local
- Page 115 and 116: dissenys tèxtils de la cultura ch
- Page 117: dels Pobles Indígenes i la Comissi
- Page 121 and 122: 6 ACTIVITAT TURÍSTICA I RECURSOS C
- Page 123 and 124: Pocs llocs de treball poden aconseg
- Page 125 and 126: collarets, cistells, figures de fan
- Page 127 and 128: No podem oblidar les talles en fust
- Page 129 and 130: ofici de Nahá. És gran el recel g
- Page 131 and 132: Kayum Ma’ax Martínez, pintor de
- Page 133 and 134: Niña y artesanía de Lacanjá Chan
- Page 135 and 136: i després va regressar al seu Nah
- Page 137 and 138: seua cultura, trobem que els altres
- Page 139 and 140: de las Golondrinas); uns altres s
- Page 141 and 142: transmetre un coneixement oblidat p
- Page 143 and 144: Cascada Las Golondrinas, Nueva Pale
- Page 145 and 146: Ofelia Chambor y su madre, Lacanjá
- Page 147 and 148: 7 IMPACTES SOCIOCULTURALS DE LA GES
- Page 149 and 150: aquesta circumstància pot incidir
- Page 151 and 152: azones fundamentales: el excesivo t
- Page 153 and 154: cipació i responsabilitats especí
- Page 155 and 156: la millora en les carreteres d’ac
- Page 157 and 158: caiac. Quant als joves podem afirma
- Page 159 and 160: diverses religions, fonamentalment
- Page 161 and 162: Kayum Carlos y su hijo, habitantes
- Page 163 and 164: Jóvenes mujeres de la etnia Ch’o
- Page 165 and 166: CONCLUSIONS Sintetitzem ara una sè
- Page 167 and 168: -Se segueixen aplicant els sistemes
- Page 169 and 170:
modificant-se, conserven la identit
- Page 171 and 172:
Río Usumacinta, Frontera Corozal 1
- Page 173 and 174:
Entrevista a Carmelo Chambor Yuk, l
- Page 175 and 176:
Equipo de investigación, Cascada C
- Page 177 and 178:
© de los textos: MARÍA JOSÉ PAST
Change language