Impactos socioculturales en el turismo comunitario. Una ... - Pasos

del país, entre els rius més importants estan:
l’Usumacinta, Lacantún, Lacanjá, Jataté, Santo
Domingo i Ixcán. També existeixen llacunes com
la de Miramar en el cor d’aquesta selva, amb
una extensió total de 7 906 hectàrees i la de
Lacanjá amb 1 030 hectàrees.
En aquest lloc també es troben les zones arqueològiques
de Lacanjá, Bonampak i Yaxchilán. La Selva
Lacandona ha cridat l’atenció de molts científics,
tant per la diversitat biològica com cultural amb
què compta. En aquesta zona habiten lacandones,
tzeltales, tzotziles, zoques, ch’oles, i k’anjobales,
entre altres situats en diferents localitats.
Pel que fa a la infraestructura, aquesta regió es
troba connectada amb els dos pols turístics més
importants de Chiapas, en la part nord amb
la ciutat de Palenque a través de la carretera
Fronteriza del Sur, i en la part orient i sud de la
selva amb la ciutat de San Cristóbal de las Casas,
a través de la mateixa carretera que s’uneix amb
la carretera Panamericana.
Amb les característiques tan diverses que té
aquesta zona, apareixen una sèrie de problemes
que han afectat considerablement la selva, entre
els quals destaquen:
1. Incendis forestals, resultat dels assentaments
irregulars i de les pràctiques d’artiga,
tomba d’arbres i crema.
2. Deforestació per l’accelerat canvi d’ús del sòl,
de zones repoblades a agrícoles i ramaderes.
jtsop lum yich’o ep ta skotol jchop yu’un ta vo’
oy yolon lum xchi’uk k’ucha’al snupobil ta skotol
spejel lumaltik, ta yo’ilal li uk’umetik toe p stu
te-oyik: ta usumacinta, lakantun, lakanja’, jatate’,
ch’ul tumin xchi’uk ixkan. Oy uk kuxijel nabetik
k’ucha’al te li k’elobil nab nab ta yo’on li’e te’tikal
balumil, xchi’uk jun smuk’ulal ta p’ejel sk’otol ta
7 906 almuletik ta balumil xchi’uk te ta Lacanjá
yich’o 1 030 almuletik ta balumil.
Ta li’e yu’un ya’vil, te-oy uk ta tael ta jujun jtsep osil ta
ya’vil sa’abil smelol sventa vo’nej ta Lacanjá, Bonampak
xchi’uk Yaxchilán. Li ta te’tikal osilale ja’ yik’otal li
a’iavaik ta ep ta mek’ p’ijil vinik.antsetik, jech’ ja’ skoj
to ep yan kuxlejalik ta xkuxkuxilik k’ucha’al kuxlejalil
xchi’uk k’usi yich’oj ta muk’ ta slumalil. Ta li’e jtsep
osil te nakalik lakantonetik, tzeltaletik, tzotziletik,
jtsuki’etik, ch’oletik, k’anjovaletik xchi’uk ta yo’lilal
yantik te yak’o sbaik ta yantik jot bu nakalik.
Ja’ ta yich’el ta muk’ k’usitik pasbil xa yu’nik, ta xik
tael li’e jtsop lum tsakal xchi’uk ta chib snitilul xambaliletik
ta ep stu ta slumal Chiapas, ta chop yu’un
stuk’ilalil yak’ol balumil tsakal xchi’uk ta steklumal
Palenque te no’ox ta ech’el batel ta muk’ t abe yu’un
mojonalil ta pat k’ak’al balumil, xchiuk ta jchop
yu’un ta slo’eb k’ak’al t aba balumil xchi’uk ta stuk’il
pat k’ak’al ta balumil te ta te’tikal xchi’uk li slumal
jo’bel, te no’ox ja’ ta ech’el batel ta ko’ol be k’usi
yu’un sta-sba xchi’uk li be yu’un Panamerikanae.
Xchi’uk tae p yelaniletik ja’ toe p yantik tac hop
k’usi yich’o ta jtsep osil, ta chk’ot ep ta chop
ta, Lacantún, Lacanjá, Jataté, Santo Domingo
e Ixcán. También existen lagunas como la de
Miramar, en el corazón de esta selva, con una
extensión total de 7 906 hectáreas, y la de Lacanjá
con 1 030 hectáreas.
En este lugar, también se encuentran las zonas
arqueológicas de Lacanjá, Bonampak y Yaxchilán.
La Selva Lacandona ha llamado la atención
a muchos científicos tanto por la diversidad
biológica como cultural con que cuenta. En ella
habitan lacandones, tzeltales, tzotziles, zoques,
ch’oles y k’anjobales, entre otros ubicados en
distintas localidades.
Respecto a la infraestructura, la región se encuentra
conectada con los dos polos turísticos
más importantes de Chiapas: en la parte norte
con la ciudad de Palenque a través de la carretera
Fronteriza del Sur, y en la parte oriental y sur
de la selva con la ciudad de San Cristóbal de las
Casas a través de la misma carretera, que se une
con la Panamericana.
A causa de la diversidad de características que
tiene esta zona se presenta una serie de problemas
que han afectado considerablemente a la
selva; entre ellos están:
1. Incendios forestales; por los asentamientos irregulares
y las prácticas de roza, tumba y quema.
2. Deforestación; por el acelerado cambio de
uso del suelo, de zonas forestadas a agrícolas
y ganaderas.
77 |