Impactos socioculturales en el turismo comunitario. Una ... - Pasos

que, juntament amb els paratges naturals idíl·lics
i les restes de cultures mil·lenàries, converteixen
certs llocs en exclusius. Per això, els indígenes
creen o recreen manifestacions de la seua
cultura, o basades en aquesta, que projecten no
solament quan arriben els visitants, sinó que també
ho fan a través de les pàgines web que des de
fa algun temps han dissenyat per a publicitar-se
sense intermediaris.
També cal tenir en compte que s’està donant
una reorientació en les activitats turístiques, en
bona part condicionada per la reflexió que les
societats occidentals estan fent a l’entorn de la
conservació, preservació i sostenibilitat del medi,
conceptes que podem aplicar a diversos sistemes
vinculats al desenvolupament local (PASTOR,
2008). En qualsevol cas, és molt interessant comprovar
com en diferents llocs els individus locals,
ja siguen camperols o indígenes, comencen a
contactar amb el turista des que projecten en
internet trets de la pròpia identitat i del medi que
habiten. Així, el visitant amb certa consciència i
responsabilitat arribarà a la comunitat amb nocions
prèvies del que hi trobarà, ja que coneixerà
algunes de les característiques peculiars que
defineixen el lloc i els seus habitants.
Li lok’obalil ja’ li stsot smelol xchi’uk li k’usi ta tsakel
li xamvil tsot ju’lel, xchi’uk le’ik, te no’ox li ventainbil
ta xanavel xchi’uk li jtojobtasvanejetik ts’ibabil sventa
jxanviletik, ep ech’ik batel ta sk’elobil nuti’, ja’ ch-lok’
li yilobil moj sko’olalik ta jujun tsob, spasik lek smelol
k’usitik lek sk’upinel k’usi, taj moj xchi’uk paraje stalelik
xchi’uk skomenal ta kuxlejalik lajuneb yoxbok’etik,
spas sjelik t’ubil joysek balumil ta jun stujelal. Ja’ le’ik ta
pasel ta tsoblej ta kuxlejal, xchi’uk tsako sba ta li’e, k’usi
chak’ik ta ilel mo’oj no’ox bak’in ch-k’otik li jula’anvanel
xchi’uk uk’ spasik ta stuk’il li sk’elobil nuti’ k’usi oy xa
jutuk tao sil yikal skoltavanik ta yilobil, ta li’e sventa
spukijesba xchi’uk ojliltasvanetik.
Oy to uk’ k’usi ta ich’el ta muk’ k’usi yikal li’e cha’
cholel mantal ta stijel abtel xambaliletik, ta lek chop
yu’un k’otelek svulel ta snopobil jech’ k’usi ta tsoplemal
smalelik ta le’ike k’usi yikal spasik ta smelolli
ta sk’ejelek, xchabielal xchi’uk yikel sba baik abtelal
ta o’lil stalel balumil, snopobil te k’usi stak’ ta yantik
stuk’il spasobil abtel chukentasbil ta xch’ielal paraje
(Pastor, 2008). Ta k’usuk no’ox smelol, ta tunel yu’un
smuk’ ta smelol ja’ ta ak’el ta ilel k’uxixi ta yan lumetik
li jujun vinik-antsetik ta parajeetik, me yu’unik xa jech
k’ucha’al abtel osil yu’un bats’i vinik-antsetik, ch-lik sta
sbaik xchi’uk li xamvil te no’ox k’aluk k’usi chak’ik ta
ilel ta nuti’ yilobil te ta sko’olalil no’ox xchi’uk ta yo’lil
bu nakalik no’ox. Jech’ li jula’anvanel xchi’uk xa jutuk
snopbenal xchi’uk sventainobil, k‘alal chk’ot xchi’uk
jutuk ojtakinel ba’ay to’ox te k’usi chk’ot stae, k’ucha’al
chojtakinbe jujuntik ta yelaniletik tsot k’elobil k’usi
yalobil li bu yajvil xchi’uk jnaklejetik.
las agencias de viaje hasta las guías escritas para
viajeros pasando por millares de páginas en internet,
se resaltan los rasgos identitarios de cada
grupo, haciendo hincapié en las peculiaridades
que, junto con los parajes naturales idílicos y los
restos de culturas milenarias, convierten ciertos
lugares en exclusivos. Por ello, los indígenas
crean o recrean manifestaciones de su cultura,
o basadas en esta, que proyectan no solamente
cuando llegan los visitantes: también lo hacen
a través de las páginas web que desde hace
algún tiempo han diseñado para publicitarse sin
intermediarios.
También hay que tener en cuenta que se está
dando una reorientación en las actividades
turísticas, en buena parte condicionada por la
reflexión que las sociedades occidentales están
haciendo en torno a la conservación, preservación
y sostenibilidad del medio, conceptos que
podemos aplicar a diversos sistemas vinculados
al desarrollo local (PASTOR, 2008). En cualquier
caso, lo interesante es comprobar cómo en
distintos lugares los individuos locales, ya sean
campesinos o indígenas, empiezan a contactar
con el turista desde que proyectan en internet
rasgos de la propia identidad y del medio que
habitan. Así, el visitante con cierta conciencia y
responsabilidad, llegará a la comunidad con nociones
previas de lo que va a encontrar, ya que
conocerá algunas de las características peculiares
que definen el lugar y sus habitantes.
69 |