Impactos socioculturales en el turismo comunitario. Una ... - Pasos

pot convertir-se en una forta amenaça per a la
cohesió social dels pobles originaris amb la seua
cultura i el seu hàbitat natural. Per això es requereix
l’autogestió, perquè ells mateixos siguen els
protagonistes en la planificació, operació, supervisió
i desenvolupament dels projectes turístics
de cada comunitat.
Les comunitats indígenes aspiren a millorar les
seues condicions de vida a través del turisme,
com una activitat socialment solidària, ambientalment
responsable, culturalment enriquidora i
econòmicament viable. Quant als beneficis que
es generen, ha d’haver-hi una justa distribució
entre tots els actors locals que participen en la
seua gestió.
Aquesta mirada del turisme comunitari contribueix
al fet que els actors locals agafen les
regnes i així enfortisquen les seues capacitats
d’autogestió cap a un desenvolupament més
just i solidari. A més, fomenta la identitat de
les comunitats, gràcies al fet que els actors
s’involucren directament en les activitats que els
permeten innovar mitjançant l’ús dels coneixements
i capacitats locals. Ara ens preguntem:
és el turisme comunitari el més adequat per als
pobles originaris?
Com s’ha vist en els apartats anteriors, el
desenvolupament del turisme comunitari té
forta presència a Llatinoamèrica, impulsat per
l’Organització Internacional del Treball amb la
lkuxlejaletik ta slekilal xchi’uk li jula’aletike
(MALDONADO, 2005: 05).
Li’e ach’ yelaniletik ta xambalil sye’ik jun slok’eb
slekilalik ta xch’ielal, ja’ to jech uk stak’ k’atbunesel
ta jun slok’eb xi’emal k’op sventa li smakel sbaik ti
tsoplemalik vinik-antsetik ta bats’iteklumetik xchi’uk
kuxlejal xchi’uk snail bolomchonetik stalel. Ja’ le’ik,
ta sk’an li komon abtel sventa k’usi le’ik ja’ono’ox
sventaik li j-abteletik snopel ta sk’elel smelol, abtelanel,
jk’elvanel xchi’uk xch’ielal ta spasel k’op abtel
xambaliletik ta jujun kalpuy.
Li kalpuyetik bats’i vinik-antsetik sk’an smeltsanik lek
ti k’uxitik kuxulik ja’no’ox xchi’uk li xambalil k’usi jun
stijel abtel tsoplemal yiku-sbaik, setset joyjoy balumil
ich’bil ta muk’ smelol, kuxlejal lek toyesbil smelol
xchi’uk tsulul taj mek stuk’il sbe. Ta jech jayib li yutsilalik
k’usi ta slok’esik, sk’an lek jun stuk’il xch’akel te
no’ox ta skotolik li jal k’opetik ta jujun paraje xchi’uk
no’ox buch’utik koltavanik ta abtelal.
Li’e k’elel ta xambalil ta bats’i jteklumetike chabe
smelol ta yu’inel skotol li jal k’op parajetik ja’
k’ucha’al k’uxi ta tsatsubtajesel li snopobil yipalik
ta komon abtel te no’ox sventa jun xch’ielal yn
lek xchi’uk skotol tajelbasil. Ja jech noxtok, slikes
ko’olabil ta jujun li kalpuyetik, ja`sko yu’un k’usi li
jal k’opetik ja sk’uyemik stuk’il no’ox lek li ta stijel
abtel k’usi ta xak’ ta yach’ubtasel xchi’uk no’ox
stunel li k’usi ojtakinbil xchi’uk snopobil yipalik ta
paraje. Tana no’ox ta jak’bebatik ¿ja’ li xambalil
kalpuyetik lie lek stuk’il sventa li bats’i jteklumetike?
interculturales de calidad con los visitantes.
(MALDONADO, 2005: 05)
Esta modalidad del turismo ofrece una fuente
de oportunidades de desarrollo, pero también
puede convertirse en una fuerte amenaza para la
cohesión social de los pueblos originarios con su
cultura y su hábitat natural. Por ello, se requiere
de autogestión para que ellos mismos sean los
protagonistas en la planificación, operación, supervisión
y desarrollo de los proyectos turísticos
de cada comunidad.
Las comunidades indígenas aspiran a mejorar sus
condiciones de vida a través del turismo como
una actividad socialmente solidaria, ambientalmente
responsable, culturalmente enriquecedora
y económicamente viable. En cuanto a los
beneficios que se generan, debe haber una justa
distribución entre todos los actores locales que
participan en su operación.
Esta mirada del turismo comunitario contribuye
al reforzamiento de los actores locales, así como
al fortalecimiento de las capacidades de autogestión
dirigida a un desarrollo más justo y solidario.
Además, fomenta la identidad de las comunidades,
debido a que los actores se involucran
directamente en las actividades que les permiten
innovar mediante el uso de los conocimientos
y capacidades locales. Ahora nos preguntamos:
¿es el turismo comunitario el más adecuado para
los pueblos originarios?
43 |