Impactos socioculturales en el turismo comunitario. Una ... - Pasos

i després va regressar al seu Nahá natal, a seguir
gaudint amb la transmissió del seu món i les
seues pintures coloristes.
Per als lacandones els turistes són un mitjà per a
obtenir un benefici econòmic, però també són
els qui els poden ajudar a preservar el seu medi,
ja que la majoria dels visitants estan interessats
en la naturalesa i la seua conservació, i cerquen
el coneixement sobre el medi que visiten, al
mateix temps que desitgen saber més sobre la
cultura local, cercant la imatge tan difosa de
l’home de la selva amb túnica blanca i cabell
llarg. És curiós que un element d’identitat com la
indumentària s’estiga mantenint, ja no només per
la tradició, també per l’interès dels turistes cap
a aquesta imatge prefixada. Alguns joves s’han
tallat el cabell, sobretot els que han eixit a treballar
o estudiar fora de la seua comunitat, però ells
mateixos indiquen que se’l deixaran créixer de
nou perquè és part dels seus costums.
Com hem vist, els altres grups ètnics que ocupen
la Selva Lacandona, ch’oles, tzeltals i tzotziles,
l’han poblada en dates relativament recents. La
seua relació amb el medi difereix visiblement de
la dels lacandones, ja que ells han estat fonamentalment
ramaders, pel que necessiten talar
grans extensions per a produir pastures i alimentar
els seus caps de bestiar. Però les diferències
entre aquests grups no es limiten a açò: enfront
de l’arrelament dels antics habitants envers la
ja’ la me bu staik tak’in xchi’uk skoltael sventa
schabijik slumal yosil, yu’un me te xambaletik
sk’anik chabijik euk, stsa’ik ti yojtikinel te’tikal
osil, jech tsk’an ti skuxlejalik ach’ vinik, sk’el
bu’oyik ti buch’utik slapik sakil pok’ik xchi’uk natikil
jol vinik. Yu’un me te spok’ike stunik sventa
smak sbaik, jech euk sabil ta jujun k’ak’al yu’un
le xambaletike. Tana li’ k’ak’aleke, oy kerem
lakantunetik buch’utik slok’o xa sjolik, pere tana
chalik yu’un la buch’uyik lok’emik x at xchanal
vun, chak’ik ch’ij snatil sjolik, k’uxi stalel oy stot
sme’ik.
K’uxi yu’un la k’eltik xa no’ox ta yan chop jnaklometik
ta yosilal te’tikal lakantunetik, te la oy xa
nakalik tana mach’anetik, bats’il k’opetik xchi’uk
bats’i vinik antsetik. Buch’utik yan me stalelik
k’uxi smeltsanel xchabijesel ti balumile, yu’un la
sts’unik vakax, ja’ la stunik muk’tik sba balumil,
buchutik slomesik muk’ta te’etik xchi’uk ts’un
beik jobel sventa sve’el svakaxil. Ti sjelobal stalel
yan jnaklometike xchi’uk lakantunetik ta sk’elel
ta melel stalel skuxlejalik xchi’uk mol jnaklometik,
le yan vinik antsetik talemik ta yan k’ixin
xchi’uk sikil osil, jelbil euk stalel kuxlejal yu’unik,
buch’utik la xa xch’ay stalel skuxlejalik k’uxi to’ox
van smelol ava’i xcha’vinikal jabil. Le’ yan jnaklometike,
xk’opojik ta sbats’i sk’opik, te k’uxitik chabtejik
ta: chobtik xchi’uk xch’ijesel vakaxal, jech
euk stik sbaik chich’ik ta muk te abtel xambaletik
xchi’uk k’usitik yan stak pasel yu’unik, jech van
un excelente pintor naif, y luego regresó a su Nahá
natal, a seguir disfrutando con la transmisión de su
mundo y sus pinturas coloristas.
Para los lacandones los turistas son un medio
para obtener un beneficio económico, pero
también son quienes los pueden ayudar a
preservar su medio, ya que la mayoría de los
visitantes están interesados en la naturaleza y
su conservación, y buscan el conocimiento del
medio que visitan, al mismo tiempo que desean
saber más sobre la cultura local, buscando la
imagen tan difundida del hombre de la selva con
túnica blanca y cabello largo. Es curioso que un
elemento de identidad como la indumentaria se
esté manteniendo, ya no sólo por la tradición,
sino también por el interés de los turistas en
esa imagen prefijada. Algunos jóvenes se han
cortado el cabello, sobre todo los que han salido
a trabajar o estudiar fuera de su comunidad, pero
ellos mismos indican que se lo dejarán crecer de
nuevo porque es parte de sus costumbres.
Como hemos visto, los otros grupos étnicos que
ocupan la Selva Lacandona, ch’oles, tzeltales y
tzotziles, han poblado sus territorios en fechas
relativamente recientes. Su relación con el medio
difiere visiblemente de la de los lacandones, ya
que ellos han sido fundamentalmente ganaderos,
por lo que necesitan talar grandes extensiones
para producir pastos y alimentar a sus reses. Pero
las diferencias entre estos grupos no se limitan a
133 |