Impactos socioculturales en el turismo comunitario. Una ... - Pasos

More documents

Recommendations

Info

itk ayik ta talel kuxinel sok te bitik yilel te banti nainemik. Jich, te ulatawanejetik te ayik snopjibal yu’unik sok snaik spasel, k’alal xk’ot ta tsob lum ya snaix-a te bitik ya sta te’a, melel ya sta bitik ayik ta jun awilal sok te bi yilel te swinkilel mok yawalul tsob lum. Cascada de Corcho Negro, Lacanjá Chansayab | 68
que, juntament amb els paratges naturals idíl·lics i les restes de cultures mil·lenàries, converteixen certs llocs en exclusius. Per això, els indígenes creen o recreen manifestacions de la seua cultura, o basades en aquesta, que projecten no solament quan arriben els visitants, sinó que també ho fan a través de les pàgines web que des de fa algun temps han dissenyat per a publicitar-se sense intermediaris. També cal tenir en compte que s’està donant una reorientació en les activitats turístiques, en bona part condicionada per la reflexió que les societats occidentals estan fent a l’entorn de la conservació, preservació i sostenibilitat del medi, conceptes que podem aplicar a diversos sistemes vinculats al desenvolupament local (PASTOR, 2008). En qualsevol cas, és molt interessant comprovar com en diferents llocs els individus locals, ja siguen camperols o indígenes, comencen a contactar amb el turista des que projecten en internet trets de la pròpia identitat i del medi que habiten. Així, el visitant amb certa consciència i responsabilitat arribarà a la comunitat amb nocions prèvies del que hi trobarà, ja que coneixerà algunes de les característiques peculiars que defineixen el lloc i els seus habitants. Li lok’obalil ja’ li stsot smelol xchi’uk li k’usi ta tsakel li xamvil tsot ju’lel, xchi’uk le’ik, te no’ox li ventainbil ta xanavel xchi’uk li jtojobtasvanejetik ts’ibabil sventa jxanviletik, ep ech’ik batel ta sk’elobil nuti’, ja’ ch-lok’ li yilobil moj sko’olalik ta jujun tsob, spasik lek smelol k’usitik lek sk’upinel k’usi, taj moj xchi’uk paraje stalelik xchi’uk skomenal ta kuxlejalik lajuneb yoxbok’etik, spas sjelik t’ubil joysek balumil ta jun stujelal. Ja’ le’ik ta pasel ta tsoblej ta kuxlejal, xchi’uk tsako sba ta li’e, k’usi chak’ik ta ilel mo’oj no’ox bak’in ch-k’otik li jula’anvanel xchi’uk uk’ spasik ta stuk’il li sk’elobil nuti’ k’usi oy xa jutuk tao sil yikal skoltavanik ta yilobil, ta li’e sventa spukijesba xchi’uk ojliltasvanetik. Oy to uk’ k’usi ta ich’el ta muk’ k’usi yikal li’e cha’ cholel mantal ta stijel abtel xambaliletik, ta lek chop yu’un k’otelek svulel ta snopobil jech’ k’usi ta tsoplemal smalelik ta le’ike k’usi yikal spasik ta smelolli ta sk’ejelek, xchabielal xchi’uk yikel sba baik abtelal ta o’lil stalel balumil, snopobil te k’usi stak’ ta yantik stuk’il spasobil abtel chukentasbil ta xch’ielal paraje (Pastor, 2008). Ta k’usuk no’ox smelol, ta tunel yu’un smuk’ ta smelol ja’ ta ak’el ta ilel k’uxixi ta yan lumetik li jujun vinik-antsetik ta parajeetik, me yu’unik xa jech k’ucha’al abtel osil yu’un bats’i vinik-antsetik, ch-lik sta sbaik xchi’uk li xamvil te no’ox k’aluk k’usi chak’ik ta ilel ta nuti’ yilobil te ta sko’olalil no’ox xchi’uk ta yo’lil bu nakalik no’ox. Jech’ li jula’anvanel xchi’uk xa jutuk snopbenal xchi’uk sventainobil, k‘alal chk’ot xchi’uk jutuk ojtakinel ba’ay to’ox te k’usi chk’ot stae, k’ucha’al chojtakinbe jujuntik ta yelaniletik tsot k’elobil k’usi yalobil li bu yajvil xchi’uk jnaklejetik. las agencias de viaje hasta las guías escritas para viajeros pasando por millares de páginas en internet, se resaltan los rasgos identitarios de cada grupo, haciendo hincapié en las peculiaridades que, junto con los parajes naturales idílicos y los restos de culturas milenarias, convierten ciertos lugares en exclusivos. Por ello, los indígenas crean o recrean manifestaciones de su cultura, o basadas en esta, que proyectan no solamente cuando llegan los visitantes: también lo hacen a través de las páginas web que desde hace algún tiempo han diseñado para publicitarse sin intermediarios. También hay que tener en cuenta que se está dando una reorientación en las actividades turísticas, en buena parte condicionada por la reflexión que las sociedades occidentales están haciendo en torno a la conservación, preservación y sostenibilidad del medio, conceptos que podemos aplicar a diversos sistemas vinculados al desarrollo local (PASTOR, 2008). En cualquier caso, lo interesante es comprobar cómo en distintos lugares los individuos locales, ya sean campesinos o indígenas, empiezan a contactar con el turista desde que proyectan en internet rasgos de la propia identidad y del medio que habitan. Así, el visitante con cierta conciencia y responsabilidad, llegará a la comunidad con nociones previas de lo que va a encontrar, ya que conocerá algunas de las características peculiares que definen el lugar y sus habitantes. 69 |
Page 1 and 2:
IMPACTOS SOCIOCULTURALES EN EL TURI
Page 3 and 4:
IMPACTOS SOCIOCULTURALES EN EL TURI
Page 5 and 6:
VALENCIÀ TZOTZIL ESPAÑOL IMPACTES
Page 7 and 8:
Als «homes autèntics», jalach’
Page 9 and 10:
ÍNDEX PARAULES DEL RECTOR DE LA UN
Page 11 and 12:
PARAULES DEL RECTOR DE LA UNICH DES
Page 13 and 14:
en els sis idiomes que s’hi veuen
Page 15 and 16:
PARAULES DE LA VICERECTORA DE RELAC
Page 17 and 18:
naturaleza o la cultura. Por ello,
Page 19 and 20: més, un interès: la construcció
Page 21 and 22: PRÒLEG AQUEST TEXT ÉS producte de
Page 23 and 24: estudi des de les disciplines de l
Page 25 and 26: 23 |
Page 27 and 28: INTRODUCCIÓ EL TURISME HA estés e
Page 29 and 30: amb el turisme comunitari; el terce
Page 31 and 32: 1 EL TURISME COMUNITARI I LA SEUA R
Page 33 and 34: nacional era més important que la
Page 35 and 36: l’agricultura dins d’una mateix
Page 37 and 38: participación de las secretarías
Page 39 and 40: mica en una alternativa de desenvol
Page 41 and 42: l’ús racional dels recursos natu
Page 43 and 44: Calle de Frontera Corozal con anunc
Page 45 and 46: pot convertir-se en una forta amena
Page 47 and 48: creació d’una xarxa denominada R
Page 49 and 50: económicos que genera esta prácti
Page 51 and 52: una estratègia per a arribar al de
Page 53 and 54: 2 CULTURA, IDENTITAT I TURISME PER
Page 55 and 56: vivimos en su memoria, creamos lazo
Page 57 and 58: La identidad consiste esencialmente
Page 59 and 60: Artesanas lacandonas, Lacanjá Chan
Page 61 and 62: com poden coexistir cultures múlti
Page 63 and 64: formes de manejar les seues situaci
Page 65 and 66: lacandones, que fins fa poc temps r
Page 67 and 68: els pobladors de la Selva Lacandona
Page 69: fomentar el desenvolupament local c
Page 73 and 74: Mural de Bonampak 71 |
Page 75 and 76: Árbol de caoba Guacamaya roja 73 |
Page 77 and 78: 3 LA SELVA LACANDONA EL NOSTRE RECO
Page 79 and 80: del país, entre els rius més impo
Page 81 and 82: 3. . Pèrdua de la pràctica agríc
Page 83 and 84: 4 CONVIVÈNCIA DELS POBLADORS. ORIG
Page 85 and 86: arreplegaven en Tenosique i que fin
Page 87 and 88: de l’Estat de Chiapas), inicia l
Page 89 and 90: Cabañas turísticas de Escudo Jagu
Page 91 and 92: 5 INICI I DESENVOLUPAMENT DEL TURIS
Page 93 and 94: això finançat pel Projecte Desenv
Page 95 and 96: naturales, como la laguna de color
Page 97 and 98: serveis oferits als visitants, tot
Page 99 and 100: organitzar per a cercar finançamen
Page 101 and 102: en funcionamiento. No cuentan con e
Page 103 and 104: Rodolfo Chambor Yuk, Director Ejecu
Page 105 and 106: a l’agricultura i conreen dacsa,
Page 107 and 108: ecepció, dues cabanyes en construc
Page 109 and 110: mera que va entrar en contacte amb
Page 111 and 112: Grupo de Guías Kok Chan, Grupo de
Page 113 and 114: ció de petjades de la fauna local
Page 115 and 116: dissenys tèxtils de la cultura ch
Page 117 and 118: dels Pobles Indígenes i la Comissi
Page 119 and 120: Una tarde en la Selva Lacandona 117
Page 121 and 122:
6 ACTIVITAT TURÍSTICA I RECURSOS C
Page 123 and 124:
Pocs llocs de treball poden aconseg
Page 125 and 126:
collarets, cistells, figures de fan
Page 127 and 128:
No podem oblidar les talles en fust
Page 129 and 130:
ofici de Nahá. És gran el recel g
Page 131 and 132:
Kayum Ma’ax Martínez, pintor de
Page 133 and 134:
Niña y artesanía de Lacanjá Chan
Page 135 and 136:
i després va regressar al seu Nah
Page 137 and 138:
seua cultura, trobem que els altres
Page 139 and 140:
de las Golondrinas); uns altres s
Page 141 and 142:
transmetre un coneixement oblidat p
Page 143 and 144:
Cascada Las Golondrinas, Nueva Pale
Page 145 and 146:
Ofelia Chambor y su madre, Lacanjá
Page 147 and 148:
7 IMPACTES SOCIOCULTURALS DE LA GES
Page 149 and 150:
aquesta circumstància pot incidir
Page 151 and 152:
azones fundamentales: el excesivo t
Page 153 and 154:
cipació i responsabilitats especí
Page 155 and 156:
la millora en les carreteres d’ac
Page 157 and 158:
caiac. Quant als joves podem afirma
Page 159 and 160:
diverses religions, fonamentalment
Page 161 and 162:
Kayum Carlos y su hijo, habitantes
Page 163 and 164:
Jóvenes mujeres de la etnia Ch’o
Page 165 and 166:
CONCLUSIONS Sintetitzem ara una sè
Page 167 and 168:
-Se segueixen aplicant els sistemes
Page 169 and 170:
modificant-se, conserven la identit
Page 171 and 172:
Río Usumacinta, Frontera Corozal 1
Page 173 and 174:
Entrevista a Carmelo Chambor Yuk, l
Page 175 and 176:
Equipo de investigación, Cascada C
Page 177 and 178:
© de los textos: MARÍA JOSÉ PAST
show all

Impactos socioculturales en el turismo comunitario. Una ... - Pasos

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?