Impactos socioculturales en el turismo comunitario. Una ... - Pasos

azones fundamentales: el excesivo tiempo de
realización y la idea de que a los turistas no les
gustarían unos platos sencillos y poco conocidos
fuera de la selva. Sin embargo el turista aprecia
probar cosas nuevas y los alimentos elaborados
con materias primas locales y procesos totalmente
artesanales suponen un atractivo añadido a su
estancia.
Cabe destacar que, en la mayoría de las comunidades,
las materias primas alimentarias
provienen de sus propias milpas, lo que significa
que no solamente aquellos que se dedican
directamente al turismo obtienen beneficios de
este, sino que también lo hacen otros pobladores
del lugar que dependen exclusivamente de la
producción agraria.
El pago por el acceso a ciertas comunidades,
como a Frontera Corozal o a sitios turísticos
como la Poza Po’op Chan y la Cascada Ch’en
Ulich, es otra fuente de ingresos nada despreciable
para los indígenas de esta selva, agrupados
en cooperativas que distribuyen los beneficios o
cubren los pagos de construcciones, arreglo de
senderos y otros gastos generados por el movimiento
turístico.
El transporte, tanto terrestre como fluvial, está
generando asimismo altos dividendos en las comunidades.
Este sector también está organizado
en cooperativas, siguiendo las normas ancestrales
que conforman sus relaciones sociales basarealització
i la idea que als turistes no els agradarien
uns plats senzills i poc coneguts fora
de la selva. No obstant això, el turista aprecia
tastar coses noves, i els aliments elaborats amb
matèries primeres locals i processos totalment
artesanals suposen un atractiu afegit a la seua
estada.
Cap destacar que en la majoria de les comunitats
les matèries primeres alimentàries provenen
de les seues pròpies heretats, el que significa
que no solament aquells que es dediquen
directament al turisme n’obtenen beneficis,
sinó que també ho fan altres pobladors del lloc
que depenen exclusivament de la producció
agrària.
El pagament per l’accés a certes comunitats com
Frontera Corozal o a llocs turístics com la tolla
Po’op Chan i la Cascada Ch’en Ulich, és una
altra font d’ingressos gens menyspreable per als
indígenes d’aquesta selva, agrupats en cooperatives
que distribueixen els beneficis o cobreixen
els pagaments de construccions, habilitació de
senderes i altres despeses generades pel moviment
turístic.
El transport, tant terrestre com fluvial, està generant
així mateix alts dividends en les comunitats.
Aquest sector també està organitzat en cooperatives,
seguint les normes ancestrals que conformen
les seues relacions socials basades, segons
cada grup ètnic, en unes formes de reunió, partita
schonel ja’ no’ox ta sko chib stsot sk’oplal: to
ep osil ta xich’ ta pasel xchi’uk snopbenal k’usi
yu’un te xamviletik mo’oj sk’upinik lech k’un
ve’lil xchi’uk jutuk no’ox ojtakinbil ta jot lum te
ta te’tikal. Mu’ jech, li xamvil sk’upin cha’ay ach’
k’usitik, xchi’uk ve’ebal pasbilik xchi’uk sk’usitik
xlok ta paraje xchi’uk ti spasele ja’ jeleltamek ta
svu’emal abtelal ja’ jun ak’bil chi’il ta sk’otebal.
Jech k’usi la lok’esbe smelol ta epal kalpuyetik
skotol k’usitik xtun sventa chi’il ve’elbal talemik
te ta xchobik, ja’ jech k’usi sk’an xal mo’oj ja
no’ox buch’utik ch-abtejik ta stuk’il xambalil staj
yutsilalik ta li’e, jech uk spasik yantik jnaklometik
ta yan lum k’usi ventainbilik ja’ no’ox
sp’olemal osil balumil. Li stojol ta ochel ta bats’i
lumaliletike k’ucha’al Frontera Corozal ta yosilal
xambalil k’ucha’al ta Poza Po’op Chan xchi’uk ta
ts’uemal vo’ Ch’en Ulich, ja’ yan yochebal tak’in
yu’unik te bat’siviniketik te ta te’tikal, stsopbilik ta
koltajelbailk’usi spukijesik te yutsilalik jech stojik
spasel, xchapanel bik’tal be’etik xchi’uk yantik
stojel spabil ta tunel ta skoj sbak’esel xambalil
Ta kuchvanej, jech ta bejetik k’ucha’al ta uk’um,
li’e slok’eso toyolik svok’benal ta kalpuyetik. Li’e
jtuch’ jchop uk yikal stsobosbaik ta koltajelbail,
st’unojik batel te smantalil mol me’eletik k’usi spasik
te snupbenal stsoplemalil vinik-antsetik ich’bil
tak’, ta jujun jtsop jnaklometik, ja jun smelol ta
jtsopbail, koltajel xchi’uk sventainel bik’itasbil
chukulal ta jtsop xchi’uk alab nich’nabil.
149 |