Impactos socioculturales en el turismo comunitario. Una ... - Pasos

–Se segueixen aplicant els sistemes tradicionals
d’organització i decisió en les comunitats
a l’hora de gestionar el turisme: assemblees
comunals, cooperatives o formes de
redistribució del guany.
–A mateix temps s’incrementa la contaminació
per elements químics i escombraries,
problema de difícil resolució, que s’agreuja
per la dificultat de traure de la selva els
residus i pel greu perill que suposa la
contaminació d’un medi altament sensible i
difícilment recuperable.
–Sorgeixen tensions entre joves i ancians pel
desig dels primers de participar en activitats
econòmiques que, fins fa poc, estaven
reservades als seues majors.
Conclourem plantejant que, a pesar dels canvis
produïts pel turisme, les comunitats de la Selva
Lacandona, mantenen els seus trets identitaris,
és a dir, segueixen identificant-se entre els seus
membres a través d’una sèrie de característiques
que, encara que en procés de canvi, els
defineixen com a grups amb una història, una
llengua i unes aspiracions comunes. Aquests
mateixos trets resulten ser, en alguns grups com
els lacandones, un atractiu afegit per als turistes.
El temps dirà si el desenvolupament local en
aquesta regió, que se sustenta en part sobre
el turisme comunitari, enforteix les relacions
socials i manté els trets culturals que, fins i tot
–Ja’ to yikal spasik stuk’il spasobil abtel
kuxlejaletik ta tsoplebal xchi’uk yich’el ta
muk’ sk’op kalpuyetik ta yorail k’alal chba
sk’anik te xambalil: komonal jtsoplebal,
koltajelbail xchi’uk smelol k’uxi ta spukel ti
yutsilalik.
–Ta ja’ono’ox osil, ta sch’i ep li taniel chameletik
ta k’usitik chopol vomoletik xchi’uk
k’aep, k’opetik vokol ta chapel, k’usi ta
stsatsub ta skoj ti vokolal ta lok’esel te ta
te’tikal li skomenal xchi’uk li xi’elal stsots
k’usi ta xal li taniel chameletik ta jun ojlil bu
toyoltamek sk’unil xchi’uk vokol ta likesel.
–Xlok’ stsotsal sk’op ta ojlil keremetik xchi’uk
moletik ta skoj xch’unel ta koltavanej ta yabtelal
sa’obil tak’in k’usi, ja to’ox jutuk osil,
te oyik nak’alik ta skoj li moletike.
Ta lajesbetik sk’oplal ta chapanel k’usi, ta skoj li
jeltos lok’emiktal ta skoj li xambalil, ta kalpuyetik
ta te’tikal Lakandonae, yich’ojikto yilobal
ko’olalil, jech ta alel, ja’ to jech chak’ sbaik ta ilel
te no’ox ta snitilulik ja’ te ta jun chol yelaniletik
k’usi, ta meltsanel ta sjelel, ta xalik k’ucha’al
jun jtsop xchi’uk sbabila k’op, jun sk’op xchi’uk
ko’ol yo’ontonalil. Ja’ik li’ono’ox yilobal jun jtsop
k’ucha’al te lakantonaetik, jun sk’upinel ts’akanbil
sventa li jxamviletike.
Te osilal ta xal mi ta xc’ielal paraje ta li’e jtsop
lum, k’usi ta yiko-sba ta xet’ sventa xambalil ta
bats’i jnaklometike, stsatsubtasel ta snupobil jtso-
–Se siguen aplicando los sistemas tradicionales
de organización y decisión en las
comunidades a la hora de gestionar el turismo:
asambleas comunales, cooperativas o
formas de redistribución de la ganancia.
–Al mismo tiempo, se incrementa la
contaminación por elementos químicos y
basuras, problema de difícil resolución que
se agrava por la dificultad de sacar de la
selva los residuos y por el grave peligro que
supone la contaminación en un medio altamente
sensible y difícilmente recuperable.
–Surgen tensiones entre jóvenes y ancianos
por el deseo de los primeros de participar
en actividades económicas que, hasta hace
poco, estaban reservadas a sus mayores.
Concluiremos planteando que, a pesar de los
cambios producidos por el turismo, las comunidades
de la Selva Lacandona mantienen sus
rasgos identitarios, es decir, siguen identificándose
entre sus miembros a través de una serie de
características que, aunque en proceso de cambio,
los definen como grupos con una historia,
una lengua y unas aspiraciones comunes. Esos
mismos rasgos resultan ser, en algunos grupos
como los lacandones, un atractivo añadido para
los turistas.
El tiempo dirá si el desarrollo local en esta
región, que se sustenta en parte sobre el turismo
comunitario, fortalece las relaciones sociales y
165 |