El món d'en Josep Serradell - Comunistes
El món d'en Josep Serradell - Comunistes
El món d'en Josep Serradell - Comunistes
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Aquesta dinàmica permetrà que el PSUC articuli una tercera<br />
pota d’irradiació forta –a més de la sindical i universitària.<br />
La política unitària, doncs, propulsarà el partit a cotes d’influència<br />
i de prestigi realment inconegudes.<br />
En un altre ordre de coses, l’impuls al procés industrialitzador,<br />
les migracions massives, impossibilitaren una acollida ordenada<br />
de la població nova. Barris i ciutats creixien caòticament.<br />
Desesperadament. Sense escoles. Sense vials pavimentats.<br />
Sense clavegueram... Un desastre, ves. La gent, però,<br />
no s’hi conformava pas. <strong>El</strong>s primers embrions de democràcia<br />
directa –talment com les comissions d’obrers i d’obreres del<br />
principi, abans de la burocratització posterior– s’articulen en<br />
coordinadores i comissions de barri. PSUC i Bandera Roja<br />
seran els principals actors del desvetllament d’un puixant moviment<br />
popular als barris.<br />
En Franco, el seu règim despietat i sanguinari, cercava, desesperat,<br />
nous vessaments d’hemoglobina. L’almirall Carrero<br />
Blanco és un valor en alça dins la dictadura, la mà dura assoleix<br />
un protagonisme total i absolut. <strong>El</strong> mes de desembre del<br />
1970, se celebra a Burgos un consell de guerra contra setze<br />
militants de l’organització armada Euskadi ta Askatasuna-ETA,<br />
principal contrapoder del moviment nacional d’alliberament basc.<br />
La pressió popular i el ressò internacional de les sis condemnes<br />
a mort obliga el dictador a fer marxa enrera, optant per la<br />
commutació de les penes. A Catalunya, aquell any 1970, té<br />
com a dada destacada el conflicte de l’empresa AEG-Telefunken<br />
de Terrassa i també el de Harry Walker. <strong>El</strong> juny del 71 esclata<br />
una dura i llarga vaga a la factoria Seat de la Zona Franca de<br />
Barcelona, amb greus combats entre obrers i policia i un treballador<br />
mort. La conca minera asturiana acut, sovint, a la vaga,<br />
mentre que al Ferrol s’esdevé una aturada general, amb dos<br />
obrers morts i trenta de ferits. Fet i fet, la Seat no era pas l’única<br />
empresa que vivia conflictes i accions obreres, també ho<br />
feren Roca Radiadors, <strong>El</strong>sa, Laforsa, Pirelli, Wamba, Clausor,<br />
el ram de l’aigua i la construcció del Vallès Occidental...<br />
–101 –