El món d'en Josep Serradell - Comunistes

More documents

Recommendations

Info

nou, al camp de Vernet d’Ariège. El castell de record tan trist i lamentable tingué, pocs dies després, un bon final. Com a conseqüència d’una forta campanya engegada pels comunistes francesos, la instal·lació fou tancada per sempre més. El camp de Vernet era dividit en tres sectors –el dels presos perillosos; el dels independents; i el dels estrangers. La barraca on era en Román tenia com a responsable un anarquista no anticomunista – són paraules del nostre interlocutor. Disposaven per al lleure, d’un cor cantaire, d’un equip de futbol – activitat on en Josep sempre ha destacat–, classes culturals... i al darrere de tot els comunistes del PSUC i de la JSU. Malgrat la seva situació al camp, els presos comunistes mantenien contactes amb l’exterior, amb la direcció del partit gràcies a la tasca d’intermediació dels familiars. Hom rebia les orientacions de la JSU –conduïda per en Santiago Carrillo, en Fernando Claudín, en Segis (a organització), en Federico Melchor..., i de la JSUC– en Wenceslau Colomer, la Margarida Abril, la Teresa Pàmies... La primavera de l’any següent, el 1940, la seva detenció i empresonament finalitzà. El govern de la República a l’exili rebia, procedent del PCE, llistes de persones que calia posar en llibertat, i que eren lliurades a les autoritats franceses amb el prec de ser ateses. Un dels noms fou el d’en Josep. La direcció comunista el reclamava per treballar amb la JSU. Dit i fet. Això no obstant, hi hagué una mica de confusió atès que en un llistat era sol·licitat per romandre a França, i en un de posterior li ordenaren de fer via cap a l’Amèrica Llatina. Fet i fet, en Josep s’encaminà en tren fins a Bordeus on embarcà en el vaixell “Cuba”. Primerament, es va fer una escala a Casablanca. La parada coincidí –el record és ben viu– amb l’entrada dels nazis a París. Després d’un parell de dies a la ciutat marroquina, el viatge continuà –i durant un mes– a través de l’Oceà Atlàntic. Al vaixell s’hi allotjaven també, al costat del passatge normal, uns 500 soldats espanyols, els quals eren arrecerats en lliteres. –38 –
De professió, revolucionari Dissidir és voler, i voler sense traves. Diuen que el “dissident”, etimològicament, és “el que seu a part”. La utopia seria que cadascú seiés allà on li vingués de gust. “Aforismes”. Joan Fuster. Edicions Bromera. Alzira, la Ribera Alta. 2000 –39 –
Page 2 and 3: Edita: Portal de l’Àngel, 42 2on
Page 4 and 5: Els llibres de la Fundació Col·le
Page 6 and 7: Sumari -6 - Pàg. L’home tranquil
Page 8 and 9: No escatimaré elogis, així mateix
Page 10 and 11: -10 -
Page 12 and 13: -12 -
Page 14 and 15: corat dins la tradició comunista:
Page 16 and 17: -16 -
Page 18 and 19: -18 -
Page 20 and 21: zenit demogràfic -1.128 vilatanes
Page 22 and 23: Tortosa, Tortosa-Tarragona, Tarrago
Page 24 and 25: Banc de Tortosa, el qual vengué al
Page 26 and 27: i en Julián Besteiro, liderant, re
Page 28 and 29: convocada per UGT, CADCI -Centre Au
Page 30 and 31: fets d’octubre del 1934 i la vict
Page 32 and 33: Guerra de Barcelona, “no fos cas
Page 34 and 35: El 15 de maig, el cap de govern es
Page 36 and 37: Tarragona, i entren a Barcelona sen
Page 40 and 41: -40 -
Page 42 and 43: quilos i se’n torna, al cap de tr
Page 44 and 45: tatges legals). A partir d’ací,
Page 46 and 47: l’àpat del migdia en un bar de l
Page 48 and 49: gent polític. I no hi ha millor pr
Page 50 and 51: es fa mitjançant la parella Guerre
Page 52 and 53: deia que “les cites han de ser ta
Page 54 and 55: del PCE envia a la ciutat comtal en
Page 56 and 57: tina, Catalunya i Espanya, sota el
Page 58 and 59: Invasió Un dels principals dirigen
Page 60 and 61: de la guerrilla. Aquesta força dom
Page 62 and 63: e del Secretariat en Ramón Soliva
Page 64 and 65: esponsable, auster, experimentat en
Page 66 and 67: Homes intrèpids En aquesta hora i
Page 68 and 69: ia; el sindicat falangista d’estu
Page 70 and 71: 30 anys de presó. Sis membres fore
Page 72 and 73: En Serradell, per fi, és interving
Page 74 and 75: càrrec de membre del Buró i el de
Page 76 and 77: PCE i el PSUC han tingut sort com a
Page 78 and 79: pi, cap oposició, ben al contrari,
Page 80 and 81: innegable. Prova de la influència
Page 82 and 83: elles, molts comunistes honrats, en
Page 84 and 85: doncs, la proposta de creació d’
Page 86 and 87: també el responsable del comitè d
Page 88 and 89:
l’interior i l’exili. Finida l
Page 90 and 91:
e la situació espanyola. Una de le
Page 92 and 93:
més orgànica. Consolidar lligams
Page 94 and 95:
Claret, prop de l’Hospital de San
Page 96 and 97:
sim pas!- fou el moviment obrer org
Page 98 and 99:
obstant, et deixava treballar i t
Page 100 and 101:
En un primer moment, fou el FOC -l
Page 102 and 103:
De nou, la dictadura contraataca i
Page 104 and 105:
dones i pagesia. L’informe polít
Page 106 and 107:
dura -amb en Franco força envellit
Page 108 and 109:
-108 -
Page 110 and 111:
-110 -
Page 112 and 113:
l’abril. La USO i la CNT consolid
Page 114 and 115:
Gregori López Raimundo és detingu
Page 116 and 117:
Mentre algunes intervencions sol·l
Page 118 and 119:
públic era tan nombrós que per ob
Page 120 and 121:
agost. L’home fort comunista en m
Page 122 and 123:
a i l’oposició catalana movien f
Page 124 and 125:
és de 50 pessetes. Moltes organitz
Page 126 and 127:
salomònica que afirma la no contra
Page 128 and 129:
L’eurocomunisme és el que fa, se
Page 130 and 131:
nista als comicis municipals del 3
Page 132 and 133:
perill lerrouxista... converteixen
Page 134 and 135:
partit (en Manuel Azcárate, en Car
Page 136 and 137:
desfavorits. Tancaven empreses i es
Page 138 and 139:
testa. Mentre la majoria de la dire
Page 140 and 141:
anomenarem “coronels”- vol cana
Page 142 and 143:
cèntims al central de l’elaborac
Page 144 and 145:
més vell, i amb una presència de
Page 146 and 147:
à editorialment, des de la revista
Page 148 and 149:
El dia 23 de febrer del 1981, d’a
Page 150 and 151:
ta catalana els contravingui. La Co
Page 152 and 153:
semblea del comunisme basc donarà
Page 154 and 155:
8. S’ha examinat la conveniència
Page 156 and 157:
-156 -
Page 158 and 159:
-158 -
Page 160 and 161:
tres fórem majoria, no vàrem dema
Page 162 and 163:
Corral; en Celestino Sánchez; en J
Page 164 and 165:
altres partits de fora de l’Estat
Page 166 and 167:
d’afiliats i afiliades que assoli
Page 168 and 169:
s’escull la mesa. Aquesta obté l
Page 170 and 171:
Edat mitjana, 36,95 anys (37,27). L
Page 172 and 173:
primera radiografia del PCC: Nombre
Page 174 and 175:
Se celebren comicis municipals, els
Page 176 and 177:
del PSUC i a la conjuntura posterio
Page 178 and 179:
Doña, en Paco García Salve, l’A
Page 180 and 181:
més endavant, el nou local central
Page 182 and 183:
es manté, tot amb tot, amb disputa
Page 184 and 185:
ta del carrer Atocha, va retre home
Page 186 and 187:
tancat, a practicar mètodes que ev
Page 188 and 189:
Joventuts Comunistes. Millorant, co
Page 190 and 191:
El cas és que l’esquerra d’esq
Page 192 and 193:
etapa amb esperança: les determina
Page 194 and 195:
cidència política és notable -fe
Page 196 and 197:
treball fraccional -conclouen- que
Page 198 and 199:
Val a dir que aquest procés de for
Page 200 and 201:
Partit dels Comunistes de Catalunya
Page 202 and 203:
victòria de coalicions integrades
Page 204 and 205:
cordar que l’anomenat socialisme
Page 206 and 207:
demanen al congrés que delegui al
Page 208 and 209:
· Vetllar perquè el partit, totes
Page 210 and 211:
-210 -
Page 212 and 213:
-212 -
Page 214 and 215:
No cal dir que l’encaixada fou ta
Page 216 and 217:
incommensurable ha negat els carrer
Page 218 and 219:
fer remarca de dues aportacions d
Page 220 and 221:
Biografia en dates 1937 Març. Dest
Page 222 and 223:
1982 Novembre. És expulsat del PSU
Page 224:
DIVERSOS AUTORS. “La nostra utopi
show all

El món d'en Josep Serradell - Comunistes

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?