El món d'en Josep Serradell - Comunistes

tancat, a practicar mètodes que evitin o relaxin les tensions, a
debatre els problemes dins i no pas fora del partit i, sobretot,
a ser actius, dinàmics, a treballar suant la samarreta. La nova
època, afegeix l’antic home fort del PSUC, exigeix sortir del
xim xim, del degoteig de l’actual política de reclutament, tot
substituint–la per una altra de més ambiciosa.
Dues xifres, d’altra banda, il·lustren un magne esdeveniment
polític i festiu: 600.000 assistents, 40.000 en el míting. És,
efectivament, la primera festa de l’òrgan del PC. Els dies 13,
14 i 15 de setembre del 1985, la Casa de Campo de Madrid –
escenari històric de la festa del PCE– acull el gran acte ritual
del nou Partit Comunista.
Al poc de celebrar-se, apareixen bones noves procedents
de València. Un centenar de quadres comunistes deixen el
PCPV i passen a engrossir l’organització valenciana del PC.
Membres del comitè central del PCPV com ara en Toni Infante,
l’Andreu Mas, en Vicent Barber, l’Ángel García, dirigents de
CC.OO. –el propi Infante és secretari general de CC.OO a
l’Horta, la principal aglomeració industrial i obrera del País
Valencià, amb 24.000 membres...
A Andalusia, les coses també es posen en marxa, i un sector
del PCE, aglutinat per en Manuel Monereo, es fusiona amb
l’anomenat Front Leninista. Aquest segon col·lectiu té una importància
notable per la seva proximitat a la cúpula directiva
de les CC.OO del camp. En la creació d’aquest partit hi prenen
part, també, sectors de l’antic Partit del Treball –maoista i
molt fort a Andalusia, singularment a la ruralia– aglutinats, sobretot,
dins la Candidatura d’Unitat Popular –el líder de la
qual és el batlle de Marinaleda–, amb extensions a alguns
combatius municipis lligats al moviment camperol. En total, el
PC andalús té ja 5.200 militants. La presència en el congrés
d’unitat de l’Ignacio Gallego, en Josep Serradell, en Joan
Ramos i l’Armando López Salinas, posa de relleu la importància
política de l’esdeveniment, just en una regió espanyola
amb gran predicament comunista.
–186 –