El món d'en Josep Serradell - Comunistes

Al llarg del viatge, la veu experta del doctor Moré –metge i
comunista– li diu que s’ha encomanat d’una companya per
sempre: una mena de pulmonia que li torna amb cada refredat
causant-li problemes i molèsties respiratòries. Parlant de
metges i malalties, explicarem, amb brevetat, la història de la
calvície d’en Serradell. Tot succeí el 1938, a l’estiu, al X cos
d’exèrcit, quan una febre endimoniada obligà el soldat nascut
prop de Xàtiva a descansar. Les febres tifoïdals feren una
important mortaldat. Un hospital situat a Sanillet, la Cerdanya,
acollí el malalt. El costum, quan s’ingressava, era pelar al zero
el pacient. Els oficials, no obstant, tenien el privilegi de negars’hi.
Cosa que féu en Josep, i vet aquí la producció d’una
massiva minva de densitat capil·lar que el deixà amb l’aspecte
amb el que sempre ha estat conegut.
Tornant al viatge, el Cuba es dirigí cap a la República Dominicana,
on feia i desfeia en Trujillo. No cal dir que el dictador
no els deixà pas desembarcar, adduint que es tractava
“d’agents comunistes”. Així les coses, s’hi desplaçaren cap a
una altra illa on llogaren un vaixell més petit amb el que arribaren
a Mèxic en qüestió d’una setmana, en concret feren
peu a Coatzacoalcos, que vol dir Port Mèxic. Els dóna la benvinguda
una delegació de la Confederació de Treballadors
Mexicans-CTM, amb la tradicional banda de música amb
“mariachis”. La recepció, doncs, és fabulosa i l’estada en general
força productiva i restauradora (en Josep arriba amb 48
–41 –