El món d'en Josep Serradell - Comunistes

testa. Mentre la majoria de la direcció abona la creació d’un
moviment juvenil dins del moviment juvenil, l’ala esquerra proposa
l’enfortiment de la Joventut Comunista.
En aquest marc es prepara el II congrés de la JCC. L’assemblea
es clou amb un resultat contradictori: els oficials guanyen
les tesis i a l’informe polític s’imposa l’oposició. L’equip
dirigent, en acabat, i davant la força de l’oposició interna, dissol
el comitè de Barcelona, la Federació d’Estudiants, i fa fora
7 o 8 membres del comitè nacional. Aquesta, al seu torn, no
accepta la dissolució i convoca, veient que ho té coll avall
políticament parlant, una Conferència Nacional per tal de debatre
la vulneració dels estatuts i per un debat polític. Hi prendran
part activa uns 300 joves, d’un total aproximat de 450
que integren una JCC fràgil, desvalguda.
Durant les sessions s’escull una nova directiva amb en Paco
Gonzàlez com a coordinador general, l’Antonio Torrico a organització
i en Josep Miquel Céspedes com a responsable de
política institucional. No cal dir que la direcció de la JCC encapçalada
per l’Eduard Giménez i en Quim Mestres no participa
ni tampoc reconeix la Conferència, als assistents de la
qual exclou de l’organització juvenil comunista. La directiva
del PSUC validarà l’equip d’en Giménez i en Mestre, mentre
que els opositors restaran, pel moment, sense referents...
Al PSUC, el debat intern comença a agitar les organitzacions.
El poderós comitè comarcal del Vallès Occidental –comarca
amb 7.800 militants – esmenarà en profunditat i
generosament els documents congressuals. La redacció de
les esmenes anà a càrrec d’en Celestino Sànchez, en Marià
Pere, l’Alfred Bienzobas, en Fèlix Farré, en IgnacioValdivieso,
en Juan Zamoro... Segurament, tot i deixar clar el caràcter
col·lectiu de la tasca esmentada, qui hi jugà un paper més
actiu fou en Marià Pere, el qual era al front del Centre d’Estudis
Josep Moix. Com a complement a la feina orgànica al Vallès
Occidental, el comitè comarcal posà en marxa una revista
mensual de nom “El Comunista”, que primerament es féu res-
–138 –