El món d'en Josep Serradell - Comunistes

del PCE envia a la ciutat comtal en Pérez Marí, el qual s’incorpora
al centre director de Catalunya –som al mes de juny, i per
aquestes dates té lloc el desembarcament aliat a Normandia–.
Finalment, en Serradell acceptà l’estat de coses i la seva subordinació
a les directrius del navarrès. El PSU comptava,
llavors, amb un centenar de membres a la capital catalana i
unes tres centenes al Principat.
La situació personal i política d’en “Román” s’havia capgirat
completament. Sense la retribució com a permanent del partit
la prioritat era fer bullir l’olla. Al Paral·lel, en Serradell compra
una cèdula d’identificació falsa i es posa a cercar feina. Un
magatzem de l’Exèrcit franquista, el qual lloga personal civil
per a tasques de càrrega i descàrrega, és el lloc trobat i escollit.
L’horari és de 8 a 20 hores; la tasca, empaitar sacs de
llegums de 100 quilos; el salari 10 pessetes i una barreta diària
de pa. Malgrat ser un home cepat, en Josep acabà fet
miques. La feina el tindrà ocupat fins a finals del 1944.
Tot canvia quan rep pel conducte regular una cita amb l’asturià
Castro García Rosas, membre del centre directiu del PCE, qui li
etziba “no pateixis, tot s’adobarà”. La cúpula del partit el reclama
a Madrid. Arribat a la capital de l’Estat, és destinat al País Basc.
Això no obstant, pateix un bon ensurt de dia i en plena Gran Via
madrilenya en sentir un home que crida: “Serradell, Serradell!”.
El batec se li accelera cosa de no dir i apressa el pas. Un dels
germans Bonavida, antic company de la JSUC tortosina, l’abraça
mentre intercanvien uns mots de salutació i record.
A Donostia, en Serradell romandrà un parell o tres de mesos
fins que torna, de nou, a la capital espanyola. Aquí copsa que
la composició de la directiva s’ha anat modificant. Els companys
del centre directiu estatal el fan, el maig-juny de 1945,
responsable del comitè regional de Madrid, tasca que exercirà
mig any en estreta companyia d’un històric: en Simón Sánchez
Montero. Tant en Serradell com la Margarida residiran a la
capital d’Espanya, on hi faran feina per al partit, però vivint
separats. En Josep serà sabedor del lloc de residència de la
–54 –