El món d'en Josep Serradell - Comunistes

vits de bandositats, amb una sortida que s’albirava difícil, enmig
d’un clima esventat i poc hospitalari.
Tornant al PSUC, la Festa de “Treball”, màxima expressió
política i festiva, de projecció externa del partit, pateix les conseqüències
del procés de descomposició. La venda de “Treball”
ha caigut un 30%. Els stands del 1981 són només una
vintena, contra seixanta–nou de l’any anterior. Diverses agrupacions
fan proselitisme de la seva causa. Un grup nombrós
de persones miren de boicotejar el míting central.
La via disciplinària no té espera. La majoria de la direcció
aposta per desgarrigar, per desrostollar el partit. I es conxorxen
per purgar l’esquerra comunista. Com diu la dita catalana “garrotada
de cec, altrament cada dia la passarem més negra”
(en cosa d’un any, el PSUC ha perdut 4.449 militants –un
20% del total–).
El comitè executiu pren aire i acorda el que segueix:
1. La dimissió de l’executiu d’en Juan Muñiz i en Joan
Ramos.
2. Es considera no vàlid el comitè comarcal del Baix
Llobregat i anuncia gestions per canviar-ne la composició
aclaparadorament esquerrana.
3. Els desacords entre alguns grups municipals i els respectius
comitès locals seran gestionats directament pel
comitè executiu.
4. Totes les agrupacions comunistes del Vallès Occidental
perden el lligam amb el comitè comarcal i dependran,
a partir d’ara, del comitè executiu.
5. S’anuncia la voluntat de mantenir relació directa amb
qualsevol òrgan del partit de qualsevol nivell.
6. S’exigiran responsabilitats als dirigents que facin declaracions
públiques en clau discrepant.
7. Les organitzacions de Mataró, Rubí, Sant Cugat del
Vallès i Terrassa passen a dependre directament de
l’executiu, el qual en determinarà formes de treball i direcció.
–153 –