El món d'en Josep Serradell - Comunistes

El 15 de maig, el cap de govern es nega a eliminar el POUM.
Aquesta negativa situa en minoria en Largo Caballero dins
l’executiu espanyol. Republicans, socialistes moderats i comunistes
li giren l’esquena. En Largo cau. El socialista Juan
Negrín, de la dreta del partit, n’és el substitut.
Quant a Catalunya, la CNT és foragitada del govern. Els
comunistes, per fi, empenyen en Juan Negrín a deixar fora de
la llei el Partit Obrer d’Unificació Marxista. El mateix dia 16 de
juny de 1937 i un equip policíac desplaçat des de Madrid,
arresta el Comitè Executiu del POUM a la seu del Palau de la
Virreina, a les Rambles barcelonines. L’Andreu Nin, el líder,
serà mort a mans, segons que sembla, dels agents soviètics.
En referència a tot plegat, en Serradell justifica la seva dificultat
per parlar sobre aquell partit, per la irrisorietat del POUM
allà on ell va treballar –a Tortosa, al X Cos d’exèrcit. Amb tot,
el seu parer és que es tractava d’un partit que existia, només,
per lluitar contra la URSS, contra l’Stalin, i contra el que tot
això representava. Més encara, la missió principal del POUM
– per a en Román– era la de lluitar contra els comunistes, fet,
diu, que li resulta ben incomprensible. Coincidint amb els fets
de maig i quan s’havia produït aquella circumstància, apunta
el nostre interlocutor, la 28 Divisió, dirigida pel POUM i ubicada
al front prop de Lleida, abandonà les trinxeres i la lluita, i
girà cua en direcció a la capital de la terra ferma. La intenció
era –reiterem, segons en Serradell– la de donar suport als
fets esdevinguts a Barcelona.
L’opinió d’en Serradell sobre això és totalment deplorable.
Els fets de maig són a parer d’ell un aixecament en tota regla
contra el govern legalment constituït. Curt i ras: un atac contra
la República. En demanar-li la seva valoració sobre les persones
d’en Joaquim Maurín i l’Andreu Nin, afirma que només cal
recordar, del primer, que sorprès per l’alçament feixista a A
Coruña, no li tocaren ni un cabell –quan molts havien estat
afusellats per l’únic delicte de votar el Front Popular– la seva
posterior estada a la presó Model de Barcelona acabà amb el
–34 –