El món d'en Josep Serradell - Comunistes

No escatimaré elogis, així mateix, en la feina de camp realitzada,
ja que les entrevistes dutes a terme als qui van ser,
en un moment o altre, companys i companyes en el treball,
aprofundeixen molt més l'estudi, i tot i que puguem no estar
d'acord amb algunes de les opinions que ens faciliten, sí que
és ben cert que es recullen òptiques diferents de la tasca
d'en Serradell.
Una cosa de què ens adonem amb la lectura del llibre és la
constància dels seus ideals. Lluny d'anar cedint, es va dedicar
a l'estudi i a la concreció de la lluita revolucionària. Madurar
no va ser per a ell sinònim de daltonisme. Mai no va canviar
el roig per un altre color, va seguir pensant fins als seus
darrers moments que en la contradicció capital treball hi són
les noves i velles contradiccions, del verd, del violeta, del blanc
i de tot l'arc de sant martí que el capitalisme actual genera.
Des de la fundació de les JSUC el 1936, va militar en el
comunisme. Va ingressar al PSUC, on li van ser assignades
responsabilitats d'organització a la clandestinitat, responsabilitat
que mantindria en els primers anys de la transició. Aquesta
mateixa fidelitat i defensa dels seus ideals li van costar l'expulsió,
junt amb altres dirigents comunistes, del que havia estat
sempre el seu Partit, per la qual cosa va participar en la
fundació del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), sentne
membre del Comitè Central fins a la seva recent mort.
Que aquest llibre serveixi per tal que la seva presència i la
seva experiència segueixin a les lluites, per un món més just,
pel socialisme i el comunisme.
Celestino Sánchez
President de la Fundació Pere Ardiaca
–8 –