El món d'en Josep Serradell - Comunistes

ia; el sindicat falangista d’estudiants-SEU; el Govern Militar;
una caserna de la Guàrdia Civil...
Es trobava en fase d’estudi l’assalt a la temible i temuda seu
de la prefectura de policia de Barcelona a Via Laietana. La
fita era alliberar el cap militar del PSUC Àngel Carrero. L’operatiu
s’iniciaria dinamitant l’entrada de l’edifici, penetrant les
dues brigades guerrilleres barcelonines, les quals serien guiades
dins la fortalesa per tres policies de l’interior, col·laboradors
i membres de l’AFARE. Val a dir que la nitroglicerina
era a punt i que l’acció es preveia per a la setmana entrant.
La gran caiguda
S’inicià l’abril del 1947. L’antecedent es produí quan es feu
imprescindible un automòbil per a les accions guerrilleres. Amb
la idea d’aixoplugar el vehicle, es localitzà un garatge, el propietari
del qual va prevenir la policia que detingué l’Àngel Carreró,
el qual fou confós per un vulgar lladregot. Paral·lelament,
caigueren en Jaume Sardà i una altra persona de les Joventuts
Llibertàries, la qual s’oferí, en acabar d’intenses i generoses
sessions de tortura, per a acompanyar els membres de la
temuda Brigada Político-Social en el reconeixement de guerrillers
al carrer. Aquesta persona delatà, també, l’Àngel Carrero,
el qual patí duríssimes sessions sense badar boca. Els reforços
policíacs procedents de Madrid detingueren en Carles
Sancho, enllaç entre el partit i la impremta, i la companya
responsable de l’estafeta central de propaganda que nodria
els diversos sectors. Les detencions arrossegaren, així mateix,
l’aparell central de propaganda i en Pere Valverde, responsable
polític–militar. Un seguit de caramboles precipità noves
caigudes fins que, el dia 5 d’abril, el comissari Creix –
conegut torturador– obrí, pistola en mà, la porta d’un pis on
s’aplegaven els militants.
En Serradell diu que la caiguda fou deguda, possiblement,
–68 –