22.04.2013 Views

El món d'en Josep Serradell - Comunistes

El món d'en Josep Serradell - Comunistes

El món d'en Josep Serradell - Comunistes

SHOW MORE
SHOW LESS

Create successful ePaper yourself

Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.

anys 40. La seva columna vertebral és el comitè de<br />

Barcelona, amb el suport dels responsables de comarques<br />

(normalment, cada agrupament de 3 o 4 comarques compta<br />

amb una persona al front). Econòmicament depenia força<br />

del PCE, el qual en facilitava el flux monetari per al funcionament<br />

normal. Petits nuclis esparsos a empreses i territoris<br />

arrodonien la resta de l’ordit organitzatiu. L’afiliació era només<br />

una tercera part –un miler de persones– del que hi havia<br />

deu anys enrere. “Treball”, es feia normalment a França,<br />

tot i que en ocasions era tirat a Catalunya, passant els clixés<br />

de forma clandestina i procedint a la impressió nocturna.<br />

Després del congrés es posen els fonaments de la implantació<br />

comunista a la Universitat de Barcelona. En Manuel<br />

Sacristán i en Francesc Vicens reben l’encàrrec de fer realitat<br />

aquesta fita. En el petit embrió comunista destacava la projecció<br />

d’en Manuel Sacristán Luzón, un dels intel·lectuals d’esquerra<br />

contemporanis més rellevant i complet.<br />

Un any després del congrés, la dècada anava morint, però<br />

es resistia a fer-ho sense sorpreses. La repressió tirava pel<br />

dret. L’Emilià Fàbregas, responsable del PSUC barceloní i<br />

membre de l’Executiu és detingut el dia 23 de gener. En<br />

Francesc Vicens cau dies després. En total, i segons “Treball”,<br />

les detencions assoliran la cinquantena... En <strong>Serradell</strong><br />

és enviat, de cap, a l’interior. Es tractava de reconstruir, un<br />

cop més, l’organicitat del partit, fent-lo operatiu altra volta. <strong>El</strong>s<br />

comunistes, en aquesta època, consideraven que hi havia condicions<br />

–les vagues obreres, d’estudiants– per plantejar una<br />

acció política de masses amb cara i ulls. En “Román” veu en<br />

Jordi Solé-Tura, el qual l’informa de l’abast de la caiguda.<br />

Astúries, Madrid, Catalunya, vivien accions de protesta fins<br />

aleshores inèdites o poc sovintejades. <strong>El</strong> març del 1958, una<br />

vaga minera a Astúries dispara la solidaritat d’empreses tèxtils,<br />

metal·lúrgiques. Uns 60.000 treballadors i treballadores<br />

abonen les convocatòries. D’entre els 300 detinguts, trobem<br />

una bona colla de militants comunistes. A finals de mes cau<br />

–85 –

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!