El món d'en Josep Serradell - Comunistes
El món d'en Josep Serradell - Comunistes
El món d'en Josep Serradell - Comunistes
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
anys 40. La seva columna vertebral és el comitè de<br />
Barcelona, amb el suport dels responsables de comarques<br />
(normalment, cada agrupament de 3 o 4 comarques compta<br />
amb una persona al front). Econòmicament depenia força<br />
del PCE, el qual en facilitava el flux monetari per al funcionament<br />
normal. Petits nuclis esparsos a empreses i territoris<br />
arrodonien la resta de l’ordit organitzatiu. L’afiliació era només<br />
una tercera part –un miler de persones– del que hi havia<br />
deu anys enrere. “Treball”, es feia normalment a França,<br />
tot i que en ocasions era tirat a Catalunya, passant els clixés<br />
de forma clandestina i procedint a la impressió nocturna.<br />
Després del congrés es posen els fonaments de la implantació<br />
comunista a la Universitat de Barcelona. En Manuel<br />
Sacristán i en Francesc Vicens reben l’encàrrec de fer realitat<br />
aquesta fita. En el petit embrió comunista destacava la projecció<br />
d’en Manuel Sacristán Luzón, un dels intel·lectuals d’esquerra<br />
contemporanis més rellevant i complet.<br />
Un any després del congrés, la dècada anava morint, però<br />
es resistia a fer-ho sense sorpreses. La repressió tirava pel<br />
dret. L’Emilià Fàbregas, responsable del PSUC barceloní i<br />
membre de l’Executiu és detingut el dia 23 de gener. En<br />
Francesc Vicens cau dies després. En total, i segons “Treball”,<br />
les detencions assoliran la cinquantena... En <strong>Serradell</strong><br />
és enviat, de cap, a l’interior. Es tractava de reconstruir, un<br />
cop més, l’organicitat del partit, fent-lo operatiu altra volta. <strong>El</strong>s<br />
comunistes, en aquesta època, consideraven que hi havia condicions<br />
–les vagues obreres, d’estudiants– per plantejar una<br />
acció política de masses amb cara i ulls. En “Román” veu en<br />
Jordi Solé-Tura, el qual l’informa de l’abast de la caiguda.<br />
Astúries, Madrid, Catalunya, vivien accions de protesta fins<br />
aleshores inèdites o poc sovintejades. <strong>El</strong> març del 1958, una<br />
vaga minera a Astúries dispara la solidaritat d’empreses tèxtils,<br />
metal·lúrgiques. Uns 60.000 treballadors i treballadores<br />
abonen les convocatòries. D’entre els 300 detinguts, trobem<br />
una bona colla de militants comunistes. A finals de mes cau<br />
–85 –