El món d'en Josep Serradell - Comunistes

Les Conferències Regionals preparatòries del X congrés
confirmaran un clima intern agitat. Andalusia, Madrid i
Catalunya eren els principals nuclis de la insurgència marxista
i comunista. El X congrés se celebra el 28 de juliol del 1981
al cinema Quevedo del carrer Bravo Murillo, a Madrid. Segons
que sembla, el sector renovador compta amb un terç
dels mandats, el sector més esquerrà un 10% i la resta s’aglutina
a l’entorn d’en Carrillo i el seu equip. A les comissions de
treball, els renovadors obtenen sonades victòries: en Julio
Segura ho fa a economia, Pilar Brabo a estratègia de l’esquerra
i Carlos Alonso Zaldivar a política municipal.
Hi ha gent que pensa, això no obstant, que els renovadors
varen errar bastant en la confrontació amb en Carrillo i en la
preparació del congrés: no hi havia fixada una posició política
alternativa; tampoc una candidatura oposada a l’oficial. L’elecció
del comitè central suposà una reducció a 104 membres:
88 oficialistes contra 16 renovadors. El sector renovador o
crític és foragitat de la comissió de candidatures. Del total de
membres, només 32 són de nova elecció. La reducció del
nombre de dirigents –anteriorment el formaven 160– significà
la sortida, entre altres, d’en Fernando Pérez Royo, l’Amparo
Rubiales, l’Ernest García, la Cristina Almeida, l’Alfredo Tejero,
en Tomás García, en Federico Melchor, l’Horacio Fernández
Inguanzo... Els candidats o candidates més votats foren, per
aquest ordre: la Dolores Ibarruri, en Marcelino Camacho, en
Nicolás Sartorius, l’Eulàlia Vintró i en Jordi Solé-Tura. En
Santiago Carrillo quedà en el lloc que fa quinze, amb 687 vots
d’un total que ultrapassava el miler. En Carrillo fou reelegit
secretari general i es féu acompanyar pels vicesecretaris:
Nicolás Sartorius i Jaime Ballesteros.
Un factor més perifèric de la vida del PCE contribuirà de
forma decisiva a enverinar l’ambient. El Partit Comunista
d’Euskadi (PCE-EPK) celebra el IV congrés. La majoria del
partit basc aposta per la confluència orgànica amb Euskadiko
Ezkerra –formació política sorgida d’ETA políticomilitar. L’as-
–151 –