El món d'en Josep Serradell - Comunistes

ta catalana els contravingui. La Conferència Nacional del PSUC
que discutirà els documents del congrés del PCE resta convocada
per als dies 10, 11 i 12 de juliol del 1981.
Fet i fet, i a desgrat de tot, el clima s’enrareix més i més. La
polèmica no cessa. La discrepància s’exhibeix públicament i
impúdica. D’entrada, el president del PSUC Pere Ardiaca rebutja
la recuperació de l’eurocomunisme. Aquest gest sacseja
l’organització. En Francesc Trives i en Josep Serradell coincideixen
en la negativa. El comitè central del 4 de juliol insta a
en Pere Ardiaca que faci el favor de rectificar. El president
persevera. Amb 58 vots a favor, 33 en contra i 1 abstenció és
destituït del seu càrrec.
La Conferència Nacional, vots canten, beneeix amb el sufragi
de dos terços dels presents la recuperació del terme
eurocomunista. A la porta de l’Orfeó de Sants, i com a exemple
de l’estat terminal del partit, d’un anhel autodestructiu
incontenible, en Jordi Solé-Tura i la Teresa Eulàlia Calzada
seran assetjats per una colla de militants del sector obrerista,
un dels quals –membre del PSUC i treballador de la Siemens
de Cornellà–, engalta una plantofada al líder turboeurocomunista.
Enmig, la gent es mou a borbollons. El panorama
és gòtic, espaterrant. Al local, això és una olla, diversos militants
llueixen adhesius amb la llegenda “Sóc comunista”.
Els comunistes espanyols també es troben instal·lats en una
crisi considerable. Qüestions com ara la democràcia interna,
la definició d’una nova estratègia d’avenç i d’acumulació, i la
renovació del PCE, són al bell mig del conflicte. En tres anys,
el Partit Comunista d’Espanya, talment com el PSUC, ha anat
dilapidant el prestigi, la credibilitat, el consens social i popular:
La militància s’ha reduït a la meitat; s’ha iniciat el degoteig
de baixes per part d’intel·lectuals i directius; l’aventura de fer
“Mundo Obrero” diari ha estat un gran fracàs econòmic i polític;
l’hegemonia de CC.OO. dins del moviment obrer es veu
contestada per una UGT puixant i influent; els resultats electorals
són ben decebedors...
–150 –