El món d'en Josep Serradell - Comunistes

agost. L’home fort comunista en matèria constitucional serà
en Jordi Solé-Tura, el qual comptarà amb un equip d’experts i
d’assessors i despatxarà directament amb en Santiago Carrillo.
Un cop més, al nostre país i a Espanya, un canvi de règim
coincideix amb una conjuntura econòmica internacional adversa.
En aquest marc, però, el capitalisme espanyol i català
tenien necessitat d’incrementar el seu grau de competitivitat,
de plasmar una fonda i severa recomposició del seu domini.
L’ajustament econòmic necessari es farà el 1975 a les economies
occidentals, però aquí no s’encetarà pas fins als Pactes
de la Moncloa.
La situació econòmica era molt deteriorada, la qual cosa
exigia el que en podríem dir un pla d’estabilització amb mesures
fortes. Quirúrgiques. La cosa era sotmesa a dos grans
condicionants: un moviment obrer i popular poderós, reivindicatiu,
i la necessitat, per part de la dreta, de garantir una
transició d’una dictadura a una democràcia sense posar en
perill la seva dominació sobre les classes subalternes. L’esquerra,
el PSOE i el PCE –i els respectius aparells sindicals–
s’avingueren a una tal conxorxa. El fruit fou el Pacte
de la Moncloa signat el 25 d’octubre del 1977 i el consens
constitucional.
Aquests acords, el gran Pacte Social, inaugurà una pràctica
sustentada en la concertació permanent entre la burgesia
i les organitzacions obreres. En termes polítics, les conseqüències
d’aquest acord foren l’increment de l’atur, la pèrdua
de poder adquisitiu de la classe treballadora, el deteriorament
de les condicions laborals i l’afebliment de la capacitat
de lluita i d’organització del moviment obrer... per bé que
afermaren el jovençà sistema. Els seus efectes sobre la base
social dels comunistes, sobre el propi partit, fou devastador,
d’un vigor demolidor.
A Catalunya, nació principalment industrial, la crisi colpí els
sectors metal·lúrgic, tèxtil, la construcció, el sistema financer...
L’atur, la desocupació va evolucionar de 71.718 persones el
–120 –