El món d'en Josep Serradell - Comunistes

pulars festes de moros i cristians al bell mig de la plaça principal
(orgia d’arcabussos i pólvora, turbants i jupetins i babutxes,
corretjams, cascs i armadures... Amb joia i espentes constants).
Tradició que a la vila –es miri com es miri– no atenyia
pas la brillantor i anomenada de la gran i tèxtil Alcoi.
El cap de casa – la família era nombrosa i a més calia comptar
l’àvia– anava justet de numerari i sol·licità un nou destí, a
la secció anomenada de “moviment”, la qual era enclavada a
la capital del Baix Ebre, la vila de Tortosa.
Vida tortosina
Amb 35.000 habitants, Tortosa feia poc que havia deixat de
ser un dels municipis més grans, per extensió, de les terres
catalanes. L’agricultura fou la base de la seva riquesa, amb
una indústria subsidiària del sector primari. La vila féu una
gran passa endavant amb la creació de dos canals. També
tingué gran abast l’arribada del ferrocarril, el 1865. Val a dir
que la colonització del delta a principis de segle segregà un
gran esclat poblacional. Com a nucli urbà, la ciutat va néixer i
ha viscut per a la defensa del pas de l’Ebre, asseguda sobre
una terrassa que domina el riu, bo i ostentant una gran atracció
i influència sobre les comarques de l’entorn (Baix Ebre,
Montsià, Matarranya, Baix Maestrat). Tortosa jeu, doncs, encerclada
entre la petita serralada i la gran i bellugadissa làmina
d’aigua, estantissa i tafanera, d’un Ebre majestuós i altiu.
La casa dels Serradell era al carrer del Carme, entre la Plaça
Montserrat i el carrer dels Mercaders, estem parlant de
l’any 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera (Carrer del
Carme, ciutat vella, barri dels Garrofers, rovell de l’ou de la
vila primera, tapís de llambordes, vial breu i ombrívol, flaire
humida, cases arrenglerades, brogit comercial).
L’Amàlia, la nova mare, es dedicava a la llar mentre en Josep
feinejava al dipòsit de màquines, fent els itineraris ferroviaris,
exclusivament de mercaderies, Tortosa-Castelló, Castelló-
–21 –