El món d'en Josep Serradell - Comunistes

Encara servo a la memòria la imatge d’un Josep Serradell
pletòric, vint anys enrere, quan comandava l’àrea d’organització
d’un dels partits comunistes més importants d’Europa: el
Partit Socialista Unificat de Catalunya-PSUC.
Cepat, amb bona planta, dotació capil·lar migrada i discontínua,
amb cara un pèl d’allò que en diuen del morro fort, uniformat
senzillament, en Serradell era idolatrat pels uns i criticat
pels altres, per bé que respectat per tothom, en aquell
partit únic, irrepetible, de fronteres àmplies.
L’oratge, aquells anys, es desfermà rúfol, amb llevantades
sovintejades i incontinents. El partit –l’equip dirigent, la militància–
fou incapaç de gestionar amb intel·ligència, prudència
i d’esquerra mà un patrimoni ric i plural com n’hi ha hagut
pocs. En Josep Serradell, coordinador del Comitè Central del
partit, fou a l’ull de l’huracà: bona part de les bases comunistes
s’alçaren contra un munt de renúncies i transaccions que
semblaren gratuïtes, d’una ingenuïtat gran i corrosiva.
L’esquerra comunista obtingué, en el congrés que fa 5, una
victòria tan clara com efímera. Una conxorxa de palau capgirà
resolucions i resultats. Setmanes després una colla de dirigents,
entre ells en Josep Serradell, fou foragitat manu militari
de casa seva. En Serradell i els caps de l’esquerra de l’històric
partit aixecaren un altre PSUC, el Partit dels Comunistes
de Catalunya-PCC, el qual volgueren autèntic i lleialment an-
–13 –