El món d'en Josep Serradell - Comunistes

va créixer molt. Es dotà de tres responsables comarcals, prova
que la implantació no restava cenyida a Barcelona i el seu
cinturó industrial.
D’altra banda, la caiguda del nazisme havia desfermat grans
expectatives en el sentit que el seu germà menor franquista
es veiés també arrossegat per la desfeta. Tot plegat, doncs,
enfortia la confiança i esperonava l’enfortiment del Partit Socialista
Unificat. Quant a la Joventut Socialista Unificada, fou
reconstruïda sota el guiatge de la Margarida Abril, amb un
centenar i escaig de membres. En Josep Salas, en Gil, en
Casassas, en Pérez... formaven la direcció, comptant com a
simpatitzant amb un dels fills del líder demòcrata cristià Manuel
Carrasco i Formiguera.
En aquest marc, el tema de la propaganda resultava cabdal.
L’edició de “Treball” en plena negra nit franquista, amb
una repressió ferotge i sense reserves, constituïa una prioritat
bàsica. Al final, i gràcies a l’ajut d’un editor amic i antic
militant durant la guerra, i a la tasca tossuda d’en Serradell i
en Puig Pidemunt –redactors i responsables de la publicació–
el periòdic assolí la regularitat. Cal dir que amb l’editor hi havia
una persona que enllaçava. Aquest militant comunista fou
retirat d’altres tasques per centrar-se, únicament i exclusiva,
en l’esmentada. La redacció es trobava a casa d’en Puig
Pidemunt, a la Travessera de Gràcia, prop d’una caserna de
la Guàrdia Civil. La propaganda possibilità, al capdavall, lligar
la militància, en facilità el seu reagrupament organitzatiu, i ajudà
a escampar i engrossir el partit amb nous membres. D’altra
banda, la seva edició regular projectava una imatge de fortalesa
organitzada, de seriositat. En la feina de difusió cal anotar
la tasca molt valuosa de dues dones: d’una d’elles, dona
sola resident al carrer de Pare Claret, en desconeixem el nom.
L’altra es deia Mercè Clota i Vilarrasa, i transportava al cap i
casal material propagandístic.
En Josep Serradell no té paraules per lloar la tasca i personalitat
d’en Puig Pidemunt a qui titlla d’home seriós, capaç,
–63 –