El món d'en Josep Serradell - Comunistes

d’afiliats i afiliades que assolirà mai el PCC. La resta, cal suposar,
romandrà al PSUC, se n’anirà cap a casa, o s’incorporarà
a altres projectes polítics.
De forma paral·lela al debat dels adults, la Joventut Comunista
expulsada i sancionada ha enregistrat canvis notables.
Per fer-ho breu, direm que passat l’estiu del 1981, gent de la
directiva de l’altra JCC fa saber als adversaris que el gruix de
la direcció de la JCC que se li enfronta està essent manipulada
per un col·lectiu vinculat al PSUC i en el que hi prenen part
destacats membres com ara en Paco Gonzàlez, l’Antonio
Torrico, en Jordi Pueyo...
Efectivament, militants o exmembres del PSU –en Zacaries
Banqué, en Pepe Galindo, en Luís Ramos…– havien col·laborat
amb els joves en tasques de formació. Aquest col·lectiu
impulsa una reflexió que els du a considerar que la degeneració
del partit és tan i tan gran que el fa irrecuperable,
concloent que el que de veritat convé és iniciar un procés de
reconstrucció del PSUC a partir de quadres joves, els quals
bé infiltrarien el PSUC, bé l’escindirien per tal de crear-ne un
veritable Partit Comunista.
El col·lectiu adopta el nom d’”El Grup”. Té caràcter clandestí
o secret. S’aplega periòdicament per tal de prendre decisions
polítiques de caràcter orgànic, tàctic i estratègic. I és de
composició mixta Partit-Joventut. No cal dir que en saber la
notícia, en Josep Miquel Céspedes i un sector minoritari dins
la direcció se sorprenen en grau superlatiu. La tasca fraccional,
tot i ser de domini públic, continua i mena al trencament de la
JCC: la majoria directiva lligada al “Grup” expulsa, el 19 de
febrer de 1982, els altres components. Descomptant la gent
que marxa a casa per la nova crisi, un 60% secunda el col·lectiu
d’en Josep Miquel Céspedes –futur líder i fundador dels
CJC catalans i del CJC espanyol– i l’altre 40% fa costat a la
fracció.
Per altre costat, la gent d’en Céspedes, majoritària a la base,
pren contacte amb el PSUC-V congrés iniciant una via d’inter-
–166 –