El món d'en Josep Serradell - Comunistes
El món d'en Josep Serradell - Comunistes
El món d'en Josep Serradell - Comunistes
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
incommensurable ha negat els carrers més cèntrics de la capital<br />
catalana. La monumental gentada era vinguda de l’Aragó,<br />
de les terres de l’Ebre –aquelles contrades ara rebels i fartes<br />
de tant d’oblit, marginació i gasiveria. Són poble senzill i corrent.<br />
Cares socarrimades per la feina agrícola i de parla oriental.<br />
Hi tenim, també, totes les esquerres possibles –tant les<br />
de mentida com les de debò. I mil colors, banderes, senyeres,<br />
adhesius, gorres, i, sobretot, gent, molta i molta gent densa i<br />
reconcentrada.<br />
Uns dies més tard, una altra manifestació, ara de caire internacional,<br />
sorprèn propis i estranys. Divendres dia 14 un<br />
oceà de pancartes multicolors i de caire transnacional sotmet<br />
Barcelona a un bany de pura classe obrera renascuda. En<br />
coincidència amb la cimera dels politicastres europeus, la molt<br />
institucional Confederació Europea de Sindicats –amb la companyia<br />
de l’esquerra sindical– va voler, clar com la llum del<br />
dia, dir-hi la seva. Sindicalistes portuguesos, eslovens, belgues,<br />
italians, francesos –molt especialment–, espanyols, bascos,<br />
gallecs, catalans... asseguraren un èxit esclatant. Sorollós<br />
devessall de descamisats arromangats, de treballadors i<br />
treballadores orgullosos de la seva condició, de nou alegres i<br />
combatius, i ressuscitats, sobretot ressuscitats, contra els<br />
estripaqüentos que xalen en favor del final de la història i la<br />
mort del treball.<br />
Encara, però, hi hagué aquesta primavera sorprenent una<br />
tercera mobilització de renom. És març. És dissabte. És 16.<br />
Un tsunami imparable i insubmís fa vessar els carrers de la<br />
ciutat dels comtes i comtesses. La geografia humana se’ns<br />
presenta ara singularment insolent. <strong>El</strong> personal és jove, molt<br />
jove. La comitiva sobta per la presència escadussera de pancartes<br />
col·lectives, i per la barreja frec a frec, carnal...<br />
Dones feministes agafades de la mà fent ballaruga... pacifistes<br />
d’ulls grossos... ecologistes desclenxinats i verds amb<br />
bicicleta... vegetarians promiscus... lesbianes frenètiques i gais<br />
esvalotats... autònoms del morro fort i el puny fermat i enlai-<br />
–216 –