El món d'en Josep Serradell - Comunistes

tina, Catalunya i Espanya, sota el comandament d’en Santiago
Carrillo– parava molt d’esment en treballar els aspectes de la
vida clandestina: el detall de les mesures que calia prendre;
com organitzar les cites al carrer; la localització de cases segures;
l’estructura cel·lular en compartiments estancs i independents...
La metodologia es basava en l’experiència de diverses
organitzacions comunistes, l’ensenyament de la pràctica
política del comunisme català i espanyol, i el sistema de
la prova i l’error.
Per exemple, a l’hora de les cites era fonamental la puntualitat
a toc d’esquella. Cas de no ser puntual, el membre del
partit era amonestat amb l’advertiment de no reincidir. Als cinc
minuts de la cita, en Josep, per exemple, ho deixava córrer
sense pensar-s’hi gota. L’indret de l’encontre era, generalment,
un vial cèntric o de la part alta o més burgesa. El militant
que s’hi esperava anava amunt i avall del carrer, i en
trobar-se amb l’altre interlocutor seguien passejant i xerrant.
Si les cites previstes fallaven, era imprescindible pactar
prèviament la cita de seguretat, una de tercera, només per als
dirigents comunistes, que tenia lloc normalment al mateix lloc
i hora, però l’endemà. A partir de 1946, amb l’enfortiment del
partit, la cosa prengué volada i millorà. Varen aparèixer les
cases segures. Hi havia militants o simpatitzants l’única comesa
dels quals era oferir una casa o espai tancat per a les
reunions o per a aixoplugar –amb dret a llit i manutenció– un
dirigent del partit. Aquests familiars eren remunerats per l’organització
tot cobrint les despeses d’acollida i menjar.
En Josep Serradell era molt curós. Com s’ha dit, només s’esperava
cinc minuts i marxava. Però, un quart d’hora abans de
la cita, tenia el costum de voltar pel lloc per tal d’observar
acuradament el paisatge i la gent. Un altre element decisiu
era la preparació i fixació de l’enllaç entre el centre directiu de
l’interior i la direcció central del partit, en aquells moments a
París. La trobada amb l’enllaç s’esdevenia bé al carrer, bé a
cases segures (una de les més utilitzades fou la del carrer
–56 –