El món d'en Josep Serradell - Comunistes

Berlinguer, el qual proposa el 1974 la celebració a Brussel·les
d’una conferència de partits comunistes de l’Europa occidental.
La trobada es féu per consens, sense que cap partit se
n’atribuís el rol organitzador. Més endavant la localitat italiana
de Livorno –indret on es creà el Partit Comunista Italià– és
testimoni de la cimera de sengles delegacions del PCE i del
PCI, encapçalades per en Santiago Carrillo i l’Enrico
Berlinguer, i on rubricaran l’anomenada Declaració de Livorno,
on se subratlla la independència respecte a Moscou dels dos
partits, i que la democràcia és un element essencial del socialisme.
Aquest any de la desaparició del dictador fou també el de la
convocatòria d’eleccions sindicals i del debat sobre el sindicat
unitari. La nova Comissió Obrera Nacional de Catalunya
havia adreçat una crida no sols a obtenir el màxim nombre de
representants elegits, sinó a enderrocar, de dins estant, el
verticalisme. La collita fou copiosa: al Baix Llobregat, per exemple,
es produí l’ensulsiada de tota l’estructura del sindicat vertical
conquerint el nou moviment obrer la totalitat de l’aparell
sindical i representatiu de la comarca barcelonina i roja. D’aquí
ve un debat intens que polaritzà punts de vista a l’entorn del
sindicat unitari. Mentre uns, dins del PSUC, defensaven anar
cap a un congrés sindical constituent, altres consideraven poc
realista imaginar un futur confluent quan l’abundor de cabals
econòmics feia revifar organitzacions com ara la UGT, propulsava
la USO, i veia la reviscolada cenetista.
–107 –