El món d'en Josep Serradell - Comunistes

elles, molts comunistes honrats, enmig d’una repressió dilatada
i generosa; s’havien comès greus errors en la guerra; el
culte a la personalitat d’Stalin havia eclipsat totalment el partit
comunista... El PCUS adoptà diverses mesures desestalinitzadores:
amnistia de presos polítics; cessament del culte
al difunt Stalin, caiguda i execució de Beria. El Partit, davant
d’una situació fluïda i sense predomini clar, es dota d’una
direcció col.lectiva integrada per Malenkov, Molotov,
Kaganovitch i Kruschev... Aquest nou plantejament, aconsellava,
també, modificacions substancials en termes de política
exterior: la coexistència pacífica s’obria pas poc a poc.
Les revelacions, la nova conjuntura, segregà un aplec de
posicions diverses a l’interior dels partits comunistes. Mentre
els comunistes francesos l’acolliren amb recel, negant, fins i
tot, la seva autenticitat, els italians de Togliatti encetaren una
ferma i fonda renovació. Als països de l’est europeu l’efecte
és explosiu, devastador. A Catalunya i a Espanya, les especials
condicions de dispersió exterior i extrema clandestinitat en
què es movia el PCE-PSUC, féu que les coses es belluguessin
altrament. En Santiago Carrillo fou qui personalitzà els
canvis i les noves percepcions polítiques. En Vicente Uribe
serà acusat de culte a la personalitat i rellevat de les responsabilitats
més importants. D’altra banda, el PCE aprovà una
nova orientació: la política de reconciliació nacional. Es pretenia
la superació de les fractures i ferides de la guerra civil,
propugnant polítiques d’unitat i abonant la derrota del franquisme
mitjançant mètodes pacífics i democràtics.
En Serradell recorda que l’informe del XX congrés i el seu
resultat fou analitzat en una reunió, a París, del nucli que dirigia
el partit a l’interior. Hi prengueren part, en aquell moment,
3 o 4 persones. En Velasco n’informà del tema. Si el PCUS ho
veia així, ells farien tres quarts del mateix. El Partit soviètic
estava al cas del tema, disposava de tota la informació... però,
la veritat és que, malgrat tot, la reacció fou un xic contradictòria
per a alguns. Per a en “Román”, per exemple, no tot era
–82 –