El món d'en Josep Serradell - Comunistes

que no pensa escriure les seves memòries. Des d’ara i al llarg
d’una colla de mesos, en “Román”no s’estarà pas quiet, i fa
una veritable gira de presentació per viles i contrades.
Per primera vegada, en Jordi Pujol i la seva coalició perden
la majoria absoluta a la cambra catalana. Els resultats dels
comicis fan que la coalició Iniciativa per Catalunya–Els Verds
–amb la inclusió del PCC– assoleixi la collita millor de la seva
història passada i present: 312.328 vots, el 9,7% del total i 11
diputats i diputades –un d’ells, Fidel Lora, secretari general
de la CJC i membre de la direcció del Partit dels Comunistes
de Catalunya. A la ciutat de Barcelona, obtenen un 9,9%, amb
puntes com ara les del districte obrer de Nou Barris d’un 13,9%.
Els anys següents es viuran noves crisis, per variar, dins
d’Esquerra Unida i d’Iniciativa per Catalunya: el PCC tornarà
a fer plat apart, políticament parlant; es crearà Esquerra Unida
i Alternativa; IC es refundarà, novament, però ara en clau
ecosocialista homologada amb organitzacions afins d’Alemanya
i França; i en Josep Serradell, ja molt gran i amb la salut
força malmesa, abandona l’activitat política amb caràcter definitiu.
El secretari d’organització
No hi ha pas dubte que en la tradició comunista la figura del
secretari d’organització juga un paper rellevant. És per això
que en Josep Serradell ens descriu, sumàriament, algunes
de les característiques o trets que ha de posseir:
· Tenir una organització. Si no la té pas, crear-la. Si ja hi
és, fer-la més gran.
· Que l’organització funcioni políticament parlant, això vol
dir que tingui les idees clares sobre la política del partit,
unes idees que en tota la seva diversitat és necessari
que siguin les idees dels quadres del partit.
· Proposar-se de fer una organització molt més gran i molt
més forta.
–207 –