El món d'en Josep Serradell - Comunistes

nou, al camp de Vernet d’Ariège. El castell de record tan trist i
lamentable tingué, pocs dies després, un bon final. Com a
conseqüència d’una forta campanya engegada pels comunistes
francesos, la instal·lació fou tancada per sempre més.
El camp de Vernet era dividit en tres sectors –el dels presos
perillosos; el dels independents; i el dels estrangers. La barraca
on era en Román tenia com a responsable un anarquista
no anticomunista – són paraules del nostre interlocutor. Disposaven
per al lleure, d’un cor cantaire, d’un equip de futbol –
activitat on en Josep sempre ha destacat–, classes culturals...
i al darrere de tot els comunistes del PSUC i de la JSU.
Malgrat la seva situació al camp, els presos comunistes mantenien
contactes amb l’exterior, amb la direcció del partit gràcies
a la tasca d’intermediació dels familiars. Hom rebia les
orientacions de la JSU –conduïda per en Santiago Carrillo,
en Fernando Claudín, en Segis (a organització), en Federico
Melchor..., i de la JSUC– en Wenceslau Colomer, la Margarida
Abril, la Teresa Pàmies...
La primavera de l’any següent, el 1940, la seva detenció i
empresonament finalitzà. El govern de la República a l’exili
rebia, procedent del PCE, llistes de persones que calia posar
en llibertat, i que eren lliurades a les autoritats franceses amb
el prec de ser ateses. Un dels noms fou el d’en Josep. La
direcció comunista el reclamava per treballar amb la JSU. Dit
i fet. Això no obstant, hi hagué una mica de confusió atès que
en un llistat era sol·licitat per romandre a França, i en un de
posterior li ordenaren de fer via cap a l’Amèrica Llatina. Fet i
fet, en Josep s’encaminà en tren fins a Bordeus on embarcà
en el vaixell “Cuba”. Primerament, es va fer una escala a
Casablanca. La parada coincidí –el record és ben viu– amb
l’entrada dels nazis a París. Després d’un parell de dies a la
ciutat marroquina, el viatge continuà –i durant un mes– a través
de l’Oceà Atlàntic. Al vaixell s’hi allotjaven també, al costat
del passatge normal, uns 500 soldats espanyols, els quals
eren arrecerats en lliteres.
–38 –