El món d'en Josep Serradell - Comunistes

e... okupes constipats... alternatius emmirallats... naturistes
transvestits en tèxtils... independentistes escassos... comunistes
de gest sorrut i perplex... postcomunistes amb roba italiana,
l’ai al cor i nas arrufat... socialistes desplaçats i de tot
pelatge –zapateristes, montillistes, obiolistes– sense cotxe oficial
però amb recambra i recambró... I al final del formigueig,
en un racó, fent catúfols i ganyotes, l’esquerra oficial tanca
comitiva amb una modesta, exigua i mínima congregació parroquial.
Totes les varietats, edats, els gèneres, tots els colors,
en una sola mobilització joiosa. Una estiba esperançadora i
amb toc de carnestoltes.
És –ho diu gent sabuda i barbada– el moviment contra la
mundialització, la nova internacional dels pobres i dels oprimits.
És –tan de bo ho sigui– l’esperança contra el xarop i el
restrenyiment neoliberal, és qui té la fal·lera d’abolir anys de
plom que ja duren massa.
L’any 2002 s’acompleix un dels desigs polítics principals d’en
Josep Serradell: l’esperat retrobament dels hereus d’aquell
PSUC que no tornarà. La proposta de concurrència unida a
les cites electorals és sotmesa a referèndum de l’afiliació d’ICV
i EUiA, i obté el vistiplau preceptiu.
En Josep Serradell i la Margarida Abril, tornaran a ser reelegits
membres del comitè central del PCC, en el decurs del
congrés que aquest partit celebra el mes de maig. L’assemblea
comunista ha renovat un 38% del seu màxim òrgan de
direcció –val a dir que sols 12 persones de l’actual equip del
PCC –d’un total de 110– formaven part, ara fa vint anys, de la
direcció del PSUC.
El camí
Sumàriament, hem recollit d’en Josep Serradell certes opinions
seves sobre l’actualitat i el futur més immediats:
La contribució del PCC. El Partit dels Comunistes de
Catalunya ha fet tot just ara vint anys. En Josep Serradell vol
–217 –