El món d'en Josep Serradell - Comunistes

Hernández i la Dolores Ibarruri. Al final serà “Passionària” la
que assumirà el cim jeràrquic comunista, fet no gens habitual,
per dona.
La Margarida
La Margarida Abril i Gonzàlez fou infantada el 5 d’agost del
1910 a Argentona, el Maresme. El pare, l’Enric Abril i Reniu ,
era de Sant Hilari de Sacalm, la Selva, on havia treballat de
pagès, de forner i de pastisser. La Maria Gonzàlez, la mare,
nasqué a Puerto Rico, filla d’un català negrer que se’n va
anar per fer les Amèriques i qui li negà el reconeixement. De
cabell arrissat i cos escultural, era coneguda com la mare
mulata. Al final tingué 8 filles i 1 fill, la Margarida era la que hi
tenia una més gran retirada.
Els pares s’ajuntaren primer i després van passar pels jutjats.
Tots dos enraonaven en català, per bé que la Maria tenia
dificultats en la pronúncia de la “r”. L’avi patern, catòlic, apostòlic
i romà, no combregava pas amb l’ideari polític del seu fill
Enric i féu batejar la Margarida. Per tal d’atendre una mainada
tan i tan nombrosa –la mare era poc traçuda en qüestions
domèstiques i l’home, com és d’habitud, no fotia ni brot– la
família sufragà una assistenta. La Maria, això no obstant, donà
un cop de mà en una fleca que varen posar.
L’Enric Abril milità al Partit Socialista Obrer Espanyol fins a
la fundació del Partit Comunista d’Espanya, esdevenint el seu
primer afiliat a Argentona. A la vila, la família Gonzàlez-Abril
era coneguda amb el nom dels “Sant Hilaris” i tenien força
anomenada per la ideologia revolucionària del pater familias.
Margarida era castigada sovint a classe fins que fou enviada
a l’Escola Moderna fundada per en Francesc Ferrer i Guàrdia.
Quant al forn, anà de mal borràs. La noia es posà a treballar
als 14 anys en una fàbrica sedera de Mataró. Normalment
hi feia cap en tartana –li costava una pesseta– però també es
desplaçava caminant, llavors destinava la pesseta vacant a
–45 –