El món d'en Josep Serradell - Comunistes

càrrec de membre del Buró i el de Secretari General del
PSUC...” i no havia servit per enfortir la direcció del PSUC,
sinó per anul·lar-la”. El líder del PSUC comunica a l’Uribe que
deixa l’alt òrgan del partit espanyol germà, i que no admet que
la política del PSUC sigui discutida fora del mateix.
A partir d’aquí l’enfrontament és obert entre el PCE i el PSUC
i dins la pròpia direcció del partit dels comunistes catalans:
retirada dels fons econòmics del PSUC per part d’en Comorera;
reiterades convocatòries de l’Uribe al secretari del PSU; suspensió
de militància del PSUC d’en Josep Serradell, la Margarida
Abril i en Pere Ardiaca; sol·licitud d’en Comorera per a
què intercedeixen els secretaris del Partit Comunista Francès-PCF,
del Partit Comunista Italià-PCI, i del Partit Comunista
de la Unió Soviètica-PCUS – en Thorez, en Togliatti i l’Stalin.
El novembre, el secretariat expulsa en Comorera del partit …
A parer d’en Josep Serradell, un dels protagonistes de la crisi,
el líder comunista cometé un error gravíssim. En “Román” i
la Margarida Abril es justifiquen dient que varen copsar que el
secretari general del PSUC havia adoptat posicions nacionalistes.
En opinió del nostre interlocutor, en Comorera propugnà
un eix polític net i clar: fer un moviment nacional a Catalunya,
basat en la recuperació de totes les llibertats nacionals. Aquest
front patriòtic era inspirat en les experiències insurreccionals
iugoslaves i el moviment nacional guerriller que reeixí a Bulgària
sota el guiatge d’en Dimitrov. Plantejament que té la seva primera
formulació, diu en Josep, en un document datat el 25 de
desembre del 1946. L’esquema tindria, continua l’exnúmero dos
del PSUC en aquells anys, un caràcter polític i militar. El moviment
seria presidit pel propi Comorera i comptaria amb un cap
de les forces armades patriòtiques en la persona d’en Ramon
Soliva –antic comandant d’una Divisió de l’exèrcit republicà.
Les coses, no obstant això, s’esdevenen altrament dins del
PCE –seguim reproduint el punt de mira d’en Serradell–
l’Antonio Mije, en Santiago Carrillo, en Francisco Antón... comencen
a expressar una discrepància en relació a en Comorera
–74 –