El món d'en Josep Serradell - Comunistes
El món d'en Josep Serradell - Comunistes
El món d'en Josep Serradell - Comunistes
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
e la situació espanyola. Una de les aficions d’en <strong>Josep</strong> era<br />
el futbol. Atès que el temps d’empaitar l’esfèric havia passat<br />
avall, s’entretenia visitant l’estadi del parc dels Prínceps, seu<br />
de l’equip de futbol de la capital.<br />
Just en el trencant de la dècada, el 1960 la direcció del<br />
partit encomana en Francesc Vicens la posada en marxa d’una<br />
revista teòrica. Comptant amb els precedents dels “Quaderns<br />
de Cultura Catalana”, publicació editada entre els anys 1957 i<br />
1960 pel Comitè d’intel·lectuals sota la coordinació d’en <strong>Josep</strong><br />
Fontana, fa la seva aparició “Horitzons”, que al cinquè número<br />
s’anomenarà “Nous Horitzons” (i que avui encara surt<br />
periòdicament, ara sota l’ègida d’Iniciativa per Catalunya<br />
Verds). No cal dir que, vist en perspectiva, “Nous Horitzons”<br />
tingué un rol de primera en la creació i difusió d’una cultura<br />
nacional i marxista catalana.<br />
Aquells anys Barcelona seguia essent pel partit el pilar central.<br />
Dividit en 4 sectors, el PSUC local aglutinava entre un i<br />
dos milers de persones. Des de la detenció d’en Nuñez, i fins<br />
el seu retorn a la màxima responsabilitat, en <strong>Josep</strong> Salas i la<br />
Leonor Bornau dugueren el comitè local. A Terrassa, Vallès<br />
Occidental, el partit es construí sòlid i ferm, amb uns 200 militants,<br />
Sabadell, Vallès Occidental, comptava llavors amb cinc<br />
o sis nuclis d’activistes. Per seguretat, és a dir, per supervivència<br />
política, el partit comunista era piramidal i jeràrquic<br />
fins al paroxisme. Amb tot, els comitès de base territorial o<br />
d’empresa posseïen una autonomia gran.<br />
En produir-se el canvi de dècada, el nostre país i Espanya<br />
enregistren canvis de gran transcendència i profunditat. L’Estat<br />
s’acomiada de l’autarquia i va obrint, mica en mica, la seva<br />
economia a un entorn més dinàmic i modern. <strong>El</strong> govern del<br />
general Franco engega un pla d’estabilització el qual propicia<br />
i posa les bases d’un creixement ràpid. Comencen a quedar<br />
per al record les èpoques pretèrites, la guerra i l’immediat<br />
franquisme. La forta emigració cap a l’estranger actua com a<br />
vàlvula que treu pressió a la situació. Noves generacions de<br />
–90 –