El món d'en Josep Serradell - Comunistes

posar en marxa un procés de reconstrucció comunista. El PCE
i el PSUC porten ja tants anys degradant la seva substància...”
“Mentrestant, el V Congrés del PSUC ens ha refrescat amb
l’agradable espectacle de la derrota (per fugissera que sia)
d’un equip polític de petits burgesos, professionals de la paraula,
a mans, principalment, d’obrers de la construcció del
Vallès i el Baix Llobregat”.
Dies després, el comitè executiu del PCE criticarà amb duresa
els resultats de l’assemblea del PSUC i en demanarà un
congrés extraordinari. Per cert que el sector provinent de Bandera
Roja elevarà una semblant exigència. L’executiu reconeixerà
que el congrés ha provocat una situació excepcional
dins del partit, derivada de l’aprovació d’elements contradictoris
en aspectes essencials de la seva política.
El comitè central del 10 i 11 de gener ratifica aquesta valoració,
però en refusa un congrés extraordinari. El nou secretari
general apostarà per un comitè executiu d’integració. El
cas és que el centre i la dreta del partit no accepten formarne
part. Així doncs, l’executiu, el secretariat i la direcció de
“Treball” i “Nous Horitzons” seran ocupats per membres, únicament,
de l’esquerra comunista, amb prevalença del col·lectiu
leninista.
La batalla, la guerra, just començava. Tothom contra tothom.
El partit serà fondament regirat i grapejat.
La confrontació es traslladarà a les bases. A les agrupacions.
Entre la militància. I d’aquí saltarà a la premsa. Als
mitjans de comunicació. Uns mitjans, parlem clar, que es
bescanten, molt nítidament, en pro dels eurocomunistes,
tot blasmant l’oposició interna, dibuixant una cartografia
maniquea entre bons i dolents, on tot és blanc o negre. El
sector abans majoritari de la direcció acorda iniciar la seva
ofensiva. El 17 de gener, una assemblea de quadres sindicals
aprova l’anomenat “Manifest del Poble Nou” postulant
un PSUC eurocomunista. Batlles i regidors emeten un manifest
concomitant.
–147 –