El món d'en Josep Serradell - Comunistes

ninista, és elegit nou secretari del PSUC, el seu projecte és
tan clar com costerut: refundar l’històric partit.
En aquest sentit, la dinàmica unitària que poc a poc s’anirà
plasmant, troba en el sindicat un puntal decisiu. Els vents,
doncs, bufen unitaris i l’executiu de la federació metal·lúrgica
s’eixampla incorporant tres membres del PCC –els antics majoritaris
tornen ara en minoria, en un context de superació
d’enfrontaments. D’altra banda, el secretari del PSUC farà les
paus amb el PCC, celebrant diverses trobades que es concreten
en acords sobre la construcció d’un referent unitari de
l’esquerra d’esquerres, i fent costat electoralment CC.OO. El
PCC qualifica “d’acord important” el text referit.
Cap a finals d’any es produeix una notícia que no per esperada
causa menys commoció a la família comunista: té lloc a
Moscou el traspàs d’en Pere Ardiaca, desaparegut després
d’una llarga malaltia i per causa d’una aturada cardíaca. Militant
del Partit Comunista de Catalunya al llarg de la República,
fundador del PSUC, primer director de “Treball”, Ardiaca
desenvolupà importants responsabilitats en la lluita contra la
dictadura i pel socialisme, formant pinya amb en Serradell i en
López Raimundo. Detingut el 1962, fou posat en llibertat el
1971. Des del primer moment, compartí les posicions esquerranes
i crítiques amb el gruix del PSUC i del PCE, essent
sancionat i destituït de la presidència del Partit Socialista Unificat
de Catalunya. En el VI congrés del nou Partit dels Comunistes
de Catalunya, fou escollit President.
L’any 1987, ara sí, la possibilitat d’un nou referent unitari,
que posi pau i sumi esforços, fa via. És creat el moviment
polític Iniciativa per Catalunya-IC. En formen part el PCC, el
PSUC, ENE i un grup d’independents. L’històric esdeveniment
té lloc, precisament, un 23 de febrer. El president de la nova
formació, i veritable factòtum, serà en Rafael Ribó.
Se celebra el II congrés del PCPE –batejat així per imperatiu
legal, atesa la similitud de la denominació amb el PCE–.
Més rodat, més homogeni, més fort, el partit acara la nova
–191 –