El món d'en Josep Serradell - Comunistes
El món d'en Josep Serradell - Comunistes
El món d'en Josep Serradell - Comunistes
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
èxits molt parcials i localitzats, i accions de geometria variable.<br />
Tampoc no resultà un fracàs, creu ell. En aquelles condicions,<br />
amb un franquisme fort, exultant, tot el que es feia representava<br />
en si mateix un èxit. Més encara, com es pot plantejar,<br />
a qui se li acut, una vaga general en una dictadura com<br />
la del general Franco?.<br />
Doncs sí –en conclou emfàtic– es va fer!! Durant la preparació,<br />
era fonamental que les organitzacions del partit s’acostumessin<br />
a la lluita política. Fer quelcom, moure alguna cosa<br />
era bàsic. Tot plegat desenvolupava la musculatura del PSUC,<br />
enfortint-lo i arrelant-lo entre la classe treballadora i els sectors<br />
populars.<br />
Un comitè central durant la canícula del 1959, els dies 8 i 9<br />
d’agost, impulsa un canvi en la pràctica organitzativa. <strong>El</strong> PSUC,<br />
recordem-ho, comptava amb dos pilars: l’estructura d’àmbit<br />
territorial, singularment forta al cap i casal, i un prometedor<br />
focus universitari. La dinàmica de grups petits i acotats canviarà<br />
per un funcionament més regular de cèl·lules i comitès,<br />
preparant el partit per aixoplugar, de nou i després de la caiguda<br />
afiliativa entre finals dels anys 40 i 50, un doll militant<br />
més dens i atapeït. Les cèl·lules, però, tindran una dimensió<br />
força reduïda, 4 o 5 persones. Si bé els nuclis organitzats<br />
funcionen, sobretot, a les empreses, es constata la conveniència<br />
d’implantar-se als barris i als centres d’estudi.<br />
Praga serà l’escenari a finals del 1959, del VI congrés del<br />
Partit Comunista d’Espanya. <strong>El</strong> congrés d’en Carrillo. <strong>El</strong> jove<br />
exdirigent de les Joventuts Socialistes Unificades s’alçarà amb<br />
el comandament, ara també oficial, del comunisme espanyol.<br />
Als seus 65 anys, la Dolores Ibarruri, ja instal·lada a Moscou,<br />
havia delegat les qüestions organitzatives en persones com<br />
ara l’Uribe, l’Antón, i després en Carrillo. La Passionària havia<br />
fet partícip de la seva decisió el mes de juliol un grup de<br />
dirigents a la seva casa d’estiu a Uspenskoie, vora la capital<br />
soviètica. Segons sembla, el PCE comptava amb 7.000 o<br />
8.000 membres – repartits, si fa no fa, meitat per meitat entre<br />
–87 –