El món d'en Josep Serradell - Comunistes

Banc de Tortosa, el qual vengué al Banc Central. Més tard
fou nomenat president dels franquistes Consejo de Estado i
del Consejo del Reino.
Quant a en Domingo, era nadiu de Tarragona, el Tarragonès.
Fill d’un guàrdia civil, residí de ben jove a Agramunt,
l’Urgell, fins que amb divuit anys arribà a Tortosa. A Roquetes
exercí el magisteri. Periodista polític, milità a la Unió Federal
Nacionalista Republicana i promogué amb en Francesc Layret
el Bloc Republicà Autonomista. Més tard va ser del Partit Republicà
Català. Després de participar en el Pacte de Sant
Sebastià assistí a la conferència fundacional d’Esquerra Republicana
de Catalunya. Tot amb tot, es bescantà pel Partit
Radical Socialista Espanyol, essent un dels fundadors i president
d’Izquierda Republicana d’en Manuel Azaña. A Catalunya
aquesta força es va dir Partit Català d’Esquerra. En Domingo
va ser diputat a les Corts espanyoles, Ministre d’Instrucció
Pública del govern provisional republicà, Ministre d’Agricultura,
Ministre d’Agricultura, Indústria i Comerç, i, de nou, Ministre
d’Instrucció Pública. Autor d’una extensa obra literària, posseí
una ploma incisiva i àgil. En Marcel·lí Domingo morí a
l’exili, a Tolosa de Llenguadoc (Occitània) el 1939.
Tornant al jove Josep, som al cap del carrer si afirmem que
calia completar la formació més elemental i bàsica de l’hereu.
I en Josep anà dia si dia també a les classes de repàs (on
aprengué la regla de tres, nocions aritmètiques, i altres rudiments
d’història, llengua i geografia). El xicot conserva un record
important del senyor Martorell, catòlic de pedra picada,
intel·ligent, pedagògicament fabulós, que feia de conductor i
mestre de les esmentades classes.
Per aquells anys fou creat al poble el Centre Obrer, del qual
el pare en va ser un dels fundadors. En Josep pare era un
home amb inquietuds socials i membre actiu del poderós sindicat
ferroviari de la UGT, inquietud i sensibilitat que mirà de
transmetre a la fillada; esperonant-los perquè s’impliquessin
en les tasques col·lectives i socials.
–24 –