El món d'en Josep Serradell - Comunistes

antifranquista, la qual hauria de donar pas a un govern democràtic
i provisional, el qual convocaria eleccions lliures. Els
pro–xinesos, per contra, volien que les organitzacions de masses,
que el moviment popular ocupés directament el poder.
En Serradell es reuní una volta i una altra amb en Miguel i en
Jové. Res a fer. Ambdós es mantenien ferms en les seves
posicions. Un dels encontres es féu en una casa particular, a
dalt de tot del carrer Balmes, al barri barceloní de Sant Gervasi.
Per cert, i en demanar-li el parer sobre el responsable de
l’anomenada organització universitària, Manuel Sacristán, en
Serradell no vol estar-se de lloar la seva personalitat humana
i política...” i la sort que vàrem tenir la Margarida i jo d’haverlo
conegut”. El fundador del PSUC considera que les posicions
d’en Sacristán foren correctes, i subratlla la senzillesa en
el tracte i l’estima per la gent obrera que tenia. En “Román”
rememora, especialment, els viatges a Madrid per tal d’assistir
a les reunions del comitè central del PCE, i les hores de
conversa mantingudes amb en Sacristán.
A mitjan d’aquesta dècada agitada i convulsa, en Serradell
s’entrevista a París amb en Manuel Linares, militant del PCE,
andalús, de professió lampista, i acorden que l’enviaran a l’interior
per tal de fer-se càrrec del partit a Terrassa. Dit i fet, en
Linares hi arriba, assumeix el càrrec de responsable polític,
aglutina una militància dispersa, reconstitueix el partit –que
compta amb més de 100 membres – mentre rep instruccions
sovintejades d’en “Román”. Per aquesta època, el PSUC anirà
creixent i obrint-se: a la capital vallesana s’incorporen persones
com ara en Joan Busquet –més tard director de “Treball”–,
en Roc Fuentes –advocat laboralista i exdiputat...–.
En Linares –conegut clandestinament com l’”Alberto”– esdevindrà,
un cop endreçat el PSUC terrassenc, col·laborador
estret d’en Serradell, essent funcionari del partit per a tasques
organitzatives. Li demanem a aquest terrassenc d’adopció
què en pensa d’en “Román”: “En Serradell donava més
responsabilitat que la que podies prendre i assumir, això no
–97 –