El món d'en Josep Serradell - Comunistes
El món d'en Josep Serradell - Comunistes
El món d'en Josep Serradell - Comunistes
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
la secretaria d’organització, el partit compta amb uns 10.000<br />
militants. Les publicacions han doblat difusió els darrers mesos.<br />
“Treball” tira 15.000 exemplars i 20.000 “Mundo Obrero”.<br />
Es fan presentacions per tot arreu.<br />
<strong>El</strong> PSUC s’estrenava, doncs, curull de credibilitat democràtica<br />
i nacional, fortament implantat, amb una imatge llegendària.<br />
La gran preocupació dels dirigents comunistes era garantir<br />
que amb la mort d’en Franco també es fes fonedís el seu<br />
ignominiós règim. Malgrat la mort a mans d’Euskadi ta<br />
Askatasuna-ETA de l’almirall Carrero Blanco, la direcció del<br />
PCE-PSUC no sabia del cert que el franquisme moriria. És<br />
per això que els comunistes reforcen el treball de masses: la<br />
lluita i l’organització obrera, principalment, però també el nou<br />
moviment veïnal, els estudiants, la intel·lectualitat.<br />
Des d’un punt de vista ambiental, i mentre el moviment popular<br />
fa ostentació notòria de la seva potència, l’aparell de<br />
l’Estat mira de trobar el seu lloc, més encara: cal donar pas a<br />
un nou règim sense que la dominació econòmica i política de<br />
les classes dominants –la burgesia– canviï de mans. En Carlos<br />
Arias Navarro és substituït, al juliol, pel jove i ben plantat falangista<br />
Adolfo Suárez González. <strong>El</strong> comitè central de setembre<br />
saluda el canvi afirmant que “... Encara governen al nostre<br />
país els hereus d’en Franco...”<br />
Pel que fa a en Suárez, el seu quadern de ruta culmina en<br />
una democràcia vigilada, de vol gallinaci. Això no obstant, la<br />
força del moviment obrer principalment, però també d’altres<br />
col·lectius, el mou a fer concessions. Al final, el jove camisa<br />
blava presenta una reforma política. <strong>El</strong> referèndum convocat<br />
el 15 de desembre del 1976 constitueix un gran triomf per al<br />
postfranquisme. Un 74% de la ciutadania, tot un èxit, participa<br />
en la consulta. La consigna abstencionista propugnada per<br />
l’oposició i els comunistes no qualla a nivell general. Dels votants,<br />
un 94% digueren sí a la reforma i un esquifit 3% de<br />
franquistes varen respondre no.<br />
Dies després, el 21, en vigília de les festes nadalenques, en<br />
–113 –