El món d'en Josep Serradell - Comunistes
El món d'en Josep Serradell - Comunistes
El món d'en Josep Serradell - Comunistes
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
En “Román” retornava definitivament a casa nostra. Abans,<br />
però, s’estigué, durant diverses etapes, residint per terres franceses.<br />
Allà, el nostre home va canviar tot sovint de casa. La<br />
primera residència era a la vora de l’École Militaire, tocant a<br />
la Torre Eiffel, a casa d’un matrimoni de comunistes francesos,<br />
on abans havia viscut en Santiago Carrillo. Després, el<br />
matrimoni Abril-serradell es desplaçà a la vila comunista de<br />
Saint–Denis, al cinturó roig parisenc, carrer Gabriel Peri. Dins<br />
d’aquesta població, també, la parella trobà nou aixopluc. <strong>El</strong><br />
tercer. <strong>El</strong> quart canvi fou a una altra ciutat obrera –avui de<br />
molta anomenada pels greus problemes socials de marginació<br />
i rebel·lia– La Corneuvre. Per fi, Issy Les Moulineux tancà<br />
el periple francès del matrimoni d’alts dirigents. <strong>El</strong> lloc va ser<br />
una casa d’un regidor del PCF. En tots els casos, el Partit<br />
Comunista Francès fou el responsable de triar les residències<br />
i de fer saber als seus propietaris que la parella acollida es<br />
trobava sota la seva tutela i protecció.<br />
A París, la jornada laboral d’en <strong>Josep</strong> i la Margarida s’iniciava<br />
a les 8 hores. En acabar l’esmorzar, cadascú realitzava<br />
les funcions i comeses polítiques. Normalment, l’activitat tenia<br />
lloc a cases de companys i companyes franceses o a la<br />
residència pròpia. Cas d’inexistència de reunions o trobades,<br />
el temps era esmerçat en la lectura de documents, informes,<br />
material de reflexió teòrica i de formació ideològica. I<br />
també en picar a màquina. Per cert, en <strong>Josep</strong> teclejava, també,<br />
els manuscrits de la Margarida: li feia de secretari. A quarts<br />
d’una, com era costum, tocava l’àpat central del dia. Si era<br />
possible, el matrimoni cercava un restaurant popular pròxim<br />
on recuperar energies.<br />
Quant al lleure, era escàs: un cop per setmana sessió de<br />
cinema, principalment francès. En qüestions de lectura de<br />
premsa, dues tries: “L’Humanité” –òrgan del comunisme francès–<br />
i el liberal “Le Monde”. Val a dir que per aquestes dates<br />
“L’Humanite dimanche” tirava mig milió d’exemplars. També<br />
hi havia uns butlletins editats pel partit amb informacions so-<br />
–89 –