El món d'en Josep Serradell - Comunistes

desfavorits. Tancaven empreses i es generava un atur de masses.
La base social comunista, doncs, s’esberlava i mutava a
gran velocitat. Sectors amplis de la militància del PSUC veuen
amb ulls molt i molt crítics la transició pactada, les renúncies,
els pactes a canvi de res. El partit es troba impotent
davant d’una crisi econòmica punyent, fonamentalment destructiva.
El terme eurocomunista serà identificat, i esdevindrà
sinònim per a molts, d’aquests comportaments de subordinació
a la dreta, de desmobilització, aquiescència i genuflexió.
Que les coses no pintaven pas bé per a la majoria directiva
del PSUC ho assenyalen les resolucions de gener del 1980
del PSUC del Baix Llobregat. D’una banda es proposava la
desaparició del terme “eurocomunista” i de l’altre no és condemnava
la intervenció soviètica a l’Afganistan. El nou comitè
comarcal comptava amb 22 membres favorables a les dues
resolucions suara esmentades i 11 de contraris. Poc després,
la Conferència Local de Terrassa aplaudia la intervenció militar
soviètica en aquell país asiàtic. Així doncs, el terme
eurocomunista, la situació internacional i el paper del moviment
comunista comencen a polaritzar debats i resolucions.
De fet, i a nivell internacional, havien passat i passaven força
coses: una vaga a la localitat polonesa de Gdansk fa emergir
un nou moviment obrer encapçalat pel sindicat il·legal “Solidaritat”.
Es tracta d’una experiència sociopolítica d’allò més
interessant, fonamentada en l’autoorganització de les treballadores
i treballadors. En Ronald Reagan, antic actor, és escollit
president dels Estats Units de Nordamèrica. L’elecció es
produeix enmig d’una onada conservadora i reaccionària
d’aquelles d’agafat fort que fa baixada.
A Espanya i Catalunya la crisi atacava amb ferotgia la classe
treballadora, originant atur, pobresa, indefensió... fracturant
i esmicolant la base social del partit. El procés de
mundialització començava a prendre cos i a enlairar-se.
De tota manera, el cor del debat, la causa fonamental del
descontentament se centrava en la crítica al rol dels comunis-
–136 –