El món d'en Josep Serradell - Comunistes

xa en tres dies i tres nits. El nostre home, a més, establí una
coneixença fonamental: la Dolores Ibarruri, secretaria general
del Partit Comunista d’Espanya. Portadora, a parer del matrimoni
Abril-Serradell, de trets ben positius.
En Josep Serradell mantingué un munt de trobades amb la
direcció comunista. Informar sobre la situació del partit, les
altres formacions polítiques i la receptivitat de la gent a les
propostes del PSUC, conformaren l’agenda dels intercanvis.
En Joan Comorera, en Ramon Soliva (responsable d’organització),
en Pere Ardiaca, en Wenceslau Colomer, en Rafael
Vidiella i l’Antonio Mije (representant del PCE en la direcció
del PSUC) foren els interlocutors. De seguit, s’acordà d’incloure
en “Román” al Secretariat, la cúpula de la cúpula, del
Partit Socialista Unificat de Catalunya.
La visita i estada d’en Serradell formava part del mètode
de la rotació. Una pràctica ben habitual consistent en donar
descans als companys i companyes amb responsabilitats a
l’interior. En Carrillo l’anomenà “rotació”. En ocasions els
responsables tornaven a l’interior, i en altres no, assumint
noves tasques a França o a Estats més allunyats. Ara, la
qüestió per al nostre home era descansar i fer vida de família,
carregant bateries i prenen part en els debats i les decisions
de la direcció. El jove matrimoni s’allotjà a casa d’una
parella de militants comunistes. Pel que fa al màxim òrgan
del partit, acordà el reforçament de l’organització com la prioritat
primera. Calia, doncs, enviar més persones a l’interior,
per la qual cosa foren garbellats alguns noms. En aquells
moments, eren a París l’Antoni Senserric, en Miquel Nuñez i
en Napoleó Figueroa, els quals reben l’ordre de tornar a
Catalunya, llevat d’en Senserric, que per motius de salut romandrà
a França i serà destinat a la República Democràtica
Alemanya. Al cap de tres o quatre mesos, s’enceten els preparatius
perquè en Josep es posi de nou al front de l’organització
de l’interior
–65 –