El món d'en Josep Serradell - Comunistes

sessors tècnics de les forces armades cubanes, sota la direcció
d’en Raül Castro, amb qui estava estretament vinculat).
En opinió d’en “Román”, en Soliva era una persona honesta,
complidora, de gran vàlua. Això no treu que, a parer seu, posés
els peus a la galleda.
El franquisme, ben sanguinari, segregava, dia sí dia també,
un gavadal de víctimes. Durant el 1947 i els primers mesos de
l’any posterior, sumava 71 afusellaments, 527 assassinats per
tortures o en acompliment de la llei de fuites, 22 condemnats
a mort pendents d’execució i uns altres 24 processats amb
peticions d’aplicació de la pena màxima. Per aquestes dates
té lloc un fet políticament molt i molt decisiu: el canvi tàctic.
Els comunistes –a conseqüència del fracàs i la revisió crítica
de la tàctica guerrillera– resolen d’infiltrar els sindicats verticals.
El partit compta a Barcelona amb diversos enllaços sindicals
i la nova pràctica començarà amb celeritat. Tot plegat
és impulsat, de manera notable, per dos militants: en Sardà i
en Pardell. També hi contribuí, i força, l’arribada des de França
d’en Joan Pagès, militant comunista originari de Palamós, Baix
Empordà, un dels responsables del PSUC al camp d’extermini
nazi de Mauthausen.
El cas Comorera
Llevat de la implosió del PSUC el 1981, no hi ha dubte que la
situació interna més compromesa fou la produïda amb la separació
del càrrec, primer, i l’expulsió del partit, en acabar, del
secretari general Joan Comorera.
La crisi comença el juliol amb la retirada voluntària de l’escena
per part d’en Comorera; segueix el mes següent amb
una lletra adreçada a en Vicente Uribe, del buró polític del
PCE, on acusa alguns membres de la direcció del partit català
que pretenen la liquidació del PSUC, afegint, a més, que
fou un error acceptar la seva incorporació al buró polític del
PCE, atès que hi ha “una incompatibilitat absoluta” entre el
–73 –