El món d'en Josep Serradell - Comunistes

i la seva política, alhora que sectors del PC clamen en favor
de la integració total del PSUC en el partit espanyol, esdevenint
una federació territorial més.
La solució del conflicte, per en Serradell Pérez, venia apuntada
en la intervenció de la Dolores Ibarruri al llarg del ple del
Comitè Central ampliat del PCE celebrat el març del 1947 –un
parell d’anys abans d’esclatar la crisi– al saló de sessions de
l’ajuntament comunista de Montreil, al cinturó parisenc. Deia
la Dolores que el problema del tot orgànic, de crear un sol i
únic partit a Espanya i per a tothom, es duria a terme quan les
circumstàncies polítiques ho aconsellessin. En Joan Comorera,
afirma en Serradell, estigué formalment d’acord amb la solució
apuntada, però de fet no ho estigué gens ni mica, atès
que seguí abonant una identitat i organització independent
per al Partit Socialista Unificat de Catalunya. D’alguna manera,
diu el nostre home, el discurs nacionalista del secretari
anà prenent més gran volada. La motivació principal, per a en
“Román”, consistia en què el PSUC era el partit més fort, més
organitzat, del moviment nacional català, i que no hi havia
color entre aquest i la resta de formacions polítiques.
Demanada una valoració encara més explícita, en Josep
Serradell considera que en Comorera estava encegat per les
seves idees nacionalistes, i que mantingué posicions molt pròximes
als plantejaments insurreccionals d’en Jesús Monzón,
l’abans home fort del PCE a l’interior. Creia i creu en Serradell
que Catalunya no pot avançar nacionalment tota sola i ha
d’anar del bracet, solidàriament, de l’esquerra espanyola. La
independència, un Estat català... eren coses impossibles, inviables,
segons en “Román”.
El retorn d’en Joan Comorera a l’interior, quan tot era políticament
perdut, és considerat per en Serradell com un veritable
suïcidi i aprofita per desmentir amb fermesa una qualsevol
intervenció del PSUC en la carta que la Núria Comorera escrigué
contra el pare. L’ex-secretari d’organització del PSUC
rebla el clau amb contundència tot dient que, en el fons, el
–75 –