El món d'en Josep Serradell - Comunistes

Amàlia, va néixer el 1923 a Cocentaina, i va morir dos
anys més tard per culpa del xarampió.
Enric, resideix actualment a l’Hospitalet de Llobregat.
Nasqué el 1927 a Tortosa. Ha estat membre del PSUC i
del PCC. Treballà a la companyia d’autobusos de la ciutat
comtal.
Hilari. Durant molt de temps estigué malalt. Morí el 1956.
La caiguda
Tant el PCPE com el PCE havien creat fa mesos unes comissions
d’unitat comunista. Es tractava, d’una forma o altra, de
posar punt i final a una estèril divisòria i a la dispersió de
forces i d’esforços que se’n derivava. Les comissions, com es
veurà, varen fer el seu fet: provocaren una important divisió
dins del PCPE, i no tan gran al PCC.
El comitè central del PCPE del 4 i 5 de juny de 1988 constata
que passen coses irregulars dins del partit, i efectua
canvis a l’executiu i al secretariat, a més de sotmetre al vot
de confiança, de manera individual, tots i cadascun dels membres
de la cúpula directiva. El PCC fa costat, plenament, al
PCPE en aquesta crisi tan i tan important. Els catalans Quim
Boix i Àngels Martínez s’incorporen al comitè executiu i l’andalús
Manuel Monereo al secretariat. Així, doncs, i dins del
secretariat, hi haurà els catalans Quim Boix, Josep Serradell,
Àngels Martínez, Joan Ramos i Marià Pere –el 50% dels
membres d’aquest òrgan. A l’executiu –de 22 integrants, 7
seran catalans. Mai com ara la presència del PCC serà tan
forta i decisiva.
Una resolució del comitè executiu del PCPE, reunit el setembre,
pren nota de l’elaboració d’un document polític i
organitzatiu per part d’un grup de dirigents del comitè regional
madrileny del Partit Comunista dels Pobles d’Espanya.
Una maniobra –afirmen– destinada a possibilitar la integració
al PCE dels seus redactors, bo i liquidant el partit. Un
–195 –